A partir de l’estudi de la tradició, el patrimoni i el turisme, Llorenç Prats ha reflexionat sobre els imaginaris col·lectius hegemònics en relació amb la identitat i sobre els mecanismes polítics i simbòlics que intervenen en la seva formació i el seu desenvolupament. En aquest sentit, la contribució de l’autor a l’antropologia catalana ha estat cabdal, perquè ha desconstruït alguns paradigmes de la nació i la identitat catalanes. A mitjan anys noranta va investigar sobre la categoria i l’ús del patrimoni com a artefacte cultural, cosa que va tenir una notable influència a escala nacional i internacional, i, ja més recentment, el seu treball s’ha orientat a l’estudi antropològic del turisme. Aquest llibre, que reuneix textos publicats per Prats entre 1985 i 2014, és una mostra representativa del seu llegat acadèmic i una eina útil per al debat, la docència i la recerca, així com un estímul per interrogar-se sobre la naturalesa, el caràcter i la funció social del que ell mateix anomena «artificis culturals».