Els sistemes de transferències socials nascuts a Europa i consolidats al llarg del segle passat constitueixen, sense cap dubte, un dels grans assoliments socials de la història. Tot i que el seu desenvolupament no ha estat homogeni en tots els països, ni en nivell ni en la seva composició qualitativa, certament l'estat del benestar és un dels grans consensos de les societats europees. Es pot dir que descansa sobre quatre grans pilars que són l'educació, la sanitat, les pensions i un quart que englobaria un conjunt heterogeni d'altres prestacions socials amb diferent pes en funció del moment i del país que observem (entre d'altres s'inclouen les polítiques d'atenció a la dependència, de protecció davant l'atur, d'accés a una llar i de protecció a la família. (...)