A la vista del títol, crec que ningú dubtarà que se m'han demanat unes reflexions molt generals. Pretendre abastar-les amb una mica de serietat penso que representaria una quimera, en el sentit etimològic i literari de la paraula. Demano, doncs, excuses avançades si dic coses massa sabudes. Sabudes o no, segur que hauran de ser necessàriament abstractes, per tan generals. Molt més, quan se m'ha demanat que no em centri només en el cas català, amb el que em desapareix fins i tot aquell recurs tan agradable pel que el conferenciant es refereix a fets concrets compartits amb l'auditori, assumits com una cadena explicativa lògica. Tinc la pretensió d'il·lustrar com la consciència territorial contemporània no representa una projecció lineal en la vida dels individus, de les col·lectivitats i del poder. Tal com succeeix amb tantes altres coses, la consciencia territorial contemporània esta feta de fractures molt importants, impossibles d'obviar en qualsevol anàlisi de les denominades ciències socials.