En unes declaracions periodístiques, el filòsof Karl Popper deia l'estiu passat que creia que era erroni pensar en el que succeirà en el futur. "El que fóra correcte -afirmava- seria pensar en allò que puc fer per tal que el que passi sigui millor que el que hi ha ara. Crec -continuava- que han d'assumir-se responsabilitats davant del futur i fer el que fóra millor per aquest futur, però sense intentar preveure el bo i el dolent de l'esdevenidor, la nostra influencia en el futur. El futur dependrà sempre de diverses causes més enllà del nostre control. El millor és fer-ho tan bé com puguem." Crec que aquesta pot ser una perspectiva molt encertada per situar-nos davant del tema de que hem de tractar avui. Tal com acaba molt bé de dir l'amic Isidor Mari en la seva presentació, el futur de la llengua catalana ens ha d'interessar sobretot en la mesura en que nosaltres el puguem construir avui...