En este artículo se pretende enumerar una serie de retos teóricos y metodológicos que las ciencias que estudian la comunicación tienen ante sí. Parto del pensamiento complejo de Morin, pues en su obra creo haber encontrado un diagnóstico muy agudo de la situación que atraviesan las ciencias sociales y pistas suficientes para mejorarla. De acuerdo con ese objetivo, dividiré mi exposición en cuatro partes: 1) En primer lugar trataré de resumir qué es el pensamiento complejo y me detendré en la explicación de un concepto fundamental en esta perspectiva: el de emergencia. 2) En el segundo apartado examinaré dos ámbitos que al estudioso de la comunicación se le abren si adopta una mirada compleja. 3) En tercer lugar, presentaré dos de los principios que rigen este tipo de aproximación: el principio de recursividad organizacional y el principio hologramático. 3) En la última parte del trabajo propondré distinguir entre un tipo de emergencia que tiene lugar en los sistemas físicos y otra que se origina en los sistemas humanos. Pienso que, aunque hasta la fecha nadie lo haya hecho, se trata de un paso imprescindible para el estudio de la acción social. Reconocer las peculiaridades de la emergencia que se da en los sistemas personales tiene importantes repercusiones metodológicas. 4) Terminaré haciendo un breve resumen de las ideas desarrolladas.

The purpose of this paper is to list a series of theoretical and methodological challenges that the study of communication has to face. I will base my analysis on the complex thought of Morin who has made an acute diagnosis of the current situation of social sciences and suggested how to improve this situation. According to this objective, I have divided my exposition into four parts: 1) First, I will briefly explain what the complex thought is, dedicating special attention to the fundamental concept of emergency. 2) Second, I will point out two different paths that the complexity perspective of communication offers the researcher. 3) Third, I will introduce two of the principles that govern the approach of complexity: the recursive organization principle and the hologrammatic principle. 4) In the last part of the paper I will propose that a distinction should be made between the emergency that takes place in physical systems and the one that originates in human systems. I will argue that, although to date no one has done so, this is an essential step for the study of social action. Recognizing the distinctive characteristics of the emergency that occurs in personal systems has important methodological implications. I will finish with a brief summary of the ideas developed.

En aquest article es pretén enumerar una sèrie de reptes teòrics i metodològics que les ciències que estudien la comunicació tenen al davant. Partiré del pensament complex de Morin, perquè a la seva obra he trobat un diagnòstic molt agut de la situació que travessen les ciències socials i pistes suficients per millorar-la. D'acord amb aquest objectiu, he dividit la meva exposició en quatre parts: Primerament, tractaré de resumir què és el pensament complex i em detindré en l'explicació d'un concepte fonamental en aquesta perspectiva: el d'emergència. En el segon apartat examinaré dos àmbits que a l'estudiós de la comunicació se li obren si adopta una mirada complexa. A continuació, presentaré dos dels principis que regeixen aquest tipus d'aproximació: el principi de recursivitat organitzacional i el principi hologramàtic. En l'última part del treball proposaré distingir entre un tipus d'emergència física i una altra humana. Penso que, encara que fins avui ningú s’'hagi fet, es tracta d'un pas imprescindible per a l'estudi de l'acció social. Reconèixer les peculiaritats de l'emergència que es dóna en els sistemes personals té importants repercussions metodològiques. Acabaré fent un breu resum de les idees desenvolupades.