Como es sabido, el 23 de junio de 2010 se publicó en el Boletín Oficial del Estado la Ley Orgánica 5/2010, de 22 de junio, por la que se modificó la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. De acuerdo con lo dispuesto en la Disposición final séptima, la LO 5/2010, de 22 de junio, entró en vigor a los seis meses de su completa publicación en el Boletín Oficial del Estado, esto es, el 23 de diciembre de 2010. Una de las instituciones de la Parte General del Código penal que se vio sometida a más relevantes modificaciones, con no menos relevantes consecuencias prácticas, fue la prescripción del delito.Cuatro son, fundamentalmente, las novedades introducidas en la materia por la LO 5/2010. Por una parte, se modifica el ámbito de aplicación de la regla de la imprescriptibilidad (art. 131.4 CP). Por otra, se elimina el plazo de prescripción de tres años, pasando a prescribir a los cinco años los delitos que lo hacían a los tres (art. 131, párr. 4º CP). En tercer lugar, se introduce una nueva regla de determinación del plazo de prescripción en caso de concurso de delitos y de delitos conexos (art. 131.5 CP) Y, por último, se modifica el régimen de interrupción de la prescripción (art. 132.2 CP). Las líneas que siguen tienen como objetivo exponer los rasgos fundamentales de la primera de estas novedades legales, así como formular algunas observaciones críticas sobre las mismas. En las mismas se demostrará hasta qué punto está influyendo el populismo punitivista y la vía retribucionista del Derecho penal internacional en el alcance de cláusulas de imprescriptibilidad como la prevista en el art. 131.4 CP.

Com és sabut, el 23 de juny de 2010 es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es va modificar la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. D'acord amb el que es disposa en la Disposició final setena, la LO 5/2010, de 22 de juny, va entrar en vigor als sis mesos de la seva completa publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, això és, el 23 de desembre de 2010. Una de les institucions de la Part General del Codi penal que es va veure sotmesa a més rellevants modificacions, amb no menys rellevants conseqüències pràctiques, va ser la prescripció del delicte.Quatre són, fonamentalment, les novetats introduïdes en la matèria per la LO 5/2010. D'una banda, es modifica l'àmbit d'aplicació de la regla de la imprescriptibilitat (art. 131.4 CP). Per una altra, s'elimina el termini de prescripció de tres anys, passant a prescriure als cinc anys els delictes que ho feien als tres (art. 131, par. 4º CP). En tercer lloc, s'introdueix una nova regla de determinació del termini de prescripció en cas de concurs de delictes i de delictes connexos (art. 131.5 CP) I, finalment, es modifica el règim d'interrupció de la prescripció (art. 132.2 CP). Les línies que segueixen tenen com a objectiu exposar els trets fonamentals de la primera d'aquestes novetats legals, així com formular algunes observacions crítiques sobre les mateixes. En les mateixes es demostrarà fins a quin punt està influint el populisme punitivista i la via retribucionista del Dret penal internacional en l'abast de clàusules de imprescriptibilitat com la prevista en l'art. 131.4 CP.

As is known, the June 23, 2010 was published in the Official Gazette of Law 5/2010, of 22 June, which amended the Organic Law 10/1995, of 23 November, the Criminal Code. In accordance with the provisions of the seventh Disposal, LO 5/2010, of June 22, came into force six months after its complete publication in the Official Gazette, that is, the December 23, 2010. One of the institutions of the General Part of the Penal Code was subject to more significant changes, with no less relevant practical consequences, was the statute of limitations. Four are mainly the new developments in the art from the LO 5/2010. First, amending the scope of the applicability rule (art. 131.4 CP). Furthermore, it eliminates the limitation period of three years, to five years prescribed crimes they did three (art. 131, para. 4 CP). Third, we introduce a new rule for determining the limitation period in the event of insolvency of crime and related offenses (art. 131.5 CP) And finally, amends the interruption of prescription (art. 132.2 CP ). The following lines are intended to expose the fundamental features of the first of these new laws, and make some critical remarks about them. At the same will demonstrate how it is influencing populism and retributivist international criminal law in the scope of applicability clauses as provided in Art. 131.4 CP.