El malbaratament alimentari és un problema global que en els últims anys ha adquirit molta rellevància tant en l'àmbit polític com en el social. Segons dades EUROSTAT (2022), l'any 2020 les llars de la Unió Europea van malbaratar uns 70 kg d'aliments per càpita, 127 kg per habitant si s’inclouen les pèrdues i el malbaratament al llarg de tota la cadena alimentària. Les llars van ser responsables del 53% del malbaratament, la resta del malbaratament es va generar en diferents etapes de la cadena de subministrament alimentari: 11% durant la producció primària, 20% durant la fabricació, 9% en restaurants i serveis d'alimentació, i 7% en la venda al detall i altres distribuïdors d'aliments. A l’estat espanyol, l’any 2022, les llars van malbaratar un total de 1.170,45 milions de kg, amb una mitjana de 65,6 kg per llar (MAPA, 2023). Els productes sense elaborar van ser els més malbaratats, seguits dels plats cuinats. A Catalunya, les dades disponibles es remunten a l’any 2010, quan es van quantificar 262.000 tones de malbaratament alimentari anual, equivalent a 35 kg per càpita, amb un 58% d’aquest malbaratament produït a les llars (ARC, 2012). A banda de les seves conseqüències socials, el malbaratament alimentari genera un cost econòmic i ambiental significatiu. Les pèrdues econòmiques associades a la producció d’aliments que no arriben a ser consumits s’estimen en 1 bilió de dòlars anuals, incloent-hi costos directes i indirectes associats a la producció, el transport i la comercialització (FAO, 2013). Des del punt de vista mediambiental, el malbaratament alimentari té un impacte considerable en les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Representa entre un 8% i un 10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (UN, 2024). La prevenció i reducció del malbaratament alimentari són elements crucials dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, particularment l’Objectiu 12.3 (SDG, 2023) que busca reduir a la meitat el malbaratament per càpita a escala mundial abans del 2030. En aquest context, Catalunya s’ha alineat amb els objectius marcats per la Comissió Europea mitjançant diverses accions incloses l’elaboració de l’informe l’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món; l’aprovació, l’11 de març de 2020, de la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. El present estudi s’emmarca dins aquest esforç col·lectiu de conèixer quina quantitat d’aliments es malbarata a les llars, entendre millor les causes de malbaratament alimentari en l’àmbit domèstic i abordar el problema de manera integral.