Los países productores de aceite de oliva se enfrentan a un reto importante para mejorar sus estrategias de gestión de residuos. En Cataluña, se generan más de 155 toneladas de alperujo cada año. La digestión anaerobia se presenta como una opción prometedora para valorizar residuos orgánicos como el alperujo, transformándolos en biogás y en un digestato rico en nutrientes. Además, puede integrarse como etapa final en modelos de biorrefinería, permitiendo un sistema de circuito cerrado. Este estudio explora el potencial de biometano del alperujo mediante la monodigestión anaerobia y la codigestión anaerobia con purín de cerdo. El alperujo, un subproducto del proceso de extracción de aceite de oliva en dos fases, fue pretratado para extraer tintes naturales para aplicaciones textiles. La fracción sólida restante se sometió a digestión anaerobia para recuperar energía en forma de biogás. Se operaron cuatro reactores de laboratorio semicontinuos durante 84 días bajo condiciones mesofílicas. En dos reactores se digirió solo alperujo, mientras que en los otros dos se codigirió con un 30 % de purín de cerdo (basado en sólidos volátiles). Se monitorizaron parámetros de operación como la producción de metano, el pH, la alcalinidad, el contenido de sólidos, la demanda química de oxígeno, los fenoles, el amonio y los ácidos grasos volátiles para evaluar el rendimiento del sistema. Los reactores de monodigestión mostraron inestabilidad a partir del día 30, con una caída del pH por debajo de los niveles óptimos (5,0-5,3) y la acumulación de ácidos grasos volátiles (más de 500 mg DQO L-1), indicando inhibición. Los reactores de codigestión mostraron un funcionamiento estable, manteniendo valores de pH entre 7,4 y 7,7, una mayor alcalinidad y una producción sostenida de metano con un rendimiento de 171 Nml CH4 (g SV)-1. Los resultados demostraron la viabilidad de la codigestión anaerobia de alperujo y purín de cerdo como estrategia para valorizar residuos agroindustriales.

Els països productors d’oli d’oliva s’enfronten a un repte important a l’hora de millorar les seves estratègies de gestió de residus. A Catalunya, es generen més de 155 tones de sansa d’oliva cada any. La digestió anaeròbia és opció prometedora per valoritzar residus orgànics com la sansa, transformant-los en biogàs i en un digestat ric en nutrients. A més, pot integrar-se com a pas final en models de biorefineria, permetent un sistema de cicle tancat. Aquest estudi explora el potencial de biometà de la sansa d’oliva a través de la monodigestió anaeròbia i la codigestió anaeròbia amb purins de porc. La sansa d’oliva, un subproducte del procés d’extracció d’oli d’oliva en dues fases, es va pretractar per extreure’n tints naturals per a aplicacions tèxtils. La fracció sòlida restant es va sotmetre a digestió anaeròbia per recuperar energia en forma de biogàs. Quatre reactors de laboratori semicontinus es van operar durant 84 dies en condicions mesofíliques. En dos reactors es va digerir només sansa d’oliva, mentre que als altres dos es va codigerir amb un 30% de purins de porc (basat en sòlids volàtils). Es van monitorar paràmetres d’operació com el rendiment de metà, el pH, l’alcalinitat, el contingut de sòlids, la demanda química d’oxigen, els fenols, l’amoni i els àcids grassos volàtils per avaluar el rendiment del sistema. Els reactors de monodigestió van mostrar inestabilitat a partir del dia 30, amb una caiguda del pH per sota dels nivells òptims (5,0-5,3) i l’acumulació d’àcids grassos volàtils (per damunt de 500 mg DQO L-1), indicant inhibició. Els reactors de codigestió van operar de manera estable, mantenint valors de pH entre 7,4 i 7,7, una major alcalinitat i una producció sostinguda de metà amb un rendiment de 171 Nml CH4 (g SV)-1. Els resultats van demostrar la viabilitat de la codigestió anaeròbia de sansa d’oliva i purins de porc com a estratègia per valoritzar residus agroindustrials.

Olive oil producing countries face a significant challenge in improving their waste management strategies. In Catalonia, more than 155 tonnes of olive pomace are generated anually. Anaerobic digestion is a promising option to valorise organic wastes such as olive pomace, transforming them into biogas and a nutrient-rich digestate. Furthermore, it can be integrated as the final step in biorefinery models, enabling a closed-loop system and advancing towards zero-waste facilities. This study explores the biomethane potential of olive pomace through anaerobic mono-digestion and anaerobic co-digestion with pig slurry. Olive pomace, a by-product of the two-phase olive oil extraction process, was pretreated to extract natural dyes for textile applications. The remaining solid fraction was subjected to anaerobic digestion to recover energy in the form of biogas. Four semi-continuous laboratory-scale reactors were operated for 84 days under mesophilic conditions. Two reactors digested olive pomace alone, while the other two co-digested it with 30% pig slurry (on a volatile solids basis). Operational parameters including methane yield, pH, alkalinity, solids content, chemical oxygen demand, phenols, ammonium and volatile fatty acids were monitored to assess system performance. The mono-digestion reactors exhibited process instability from day 30 onwards, with pH dropping below optimal levels (5.0-5.3) and accumulation of VFAs (over 500 mg COD L-1), indicating inhibition. Co-digestion reactors showed stable operation, maintaining pH values between 7.4 and 7.7, higher alkalinity, and sustained methane production with a yield of 171 NmL CH4 (g VS)-1. The results demonstrated the feasibility of anaerobic co-digestion of olive pomace and pig slurry as a strategy to valorise agro-industrial residues.