En una mateixa ciutat o en un mateix edifici, coexisteixen, es juxtaposen i s’articulen diferents estils al llarg del temps. El treball identifica i posa en dubte aquella selecció d’elements que perduren perquè ho dictamina la institució, el patrimoni catalogat. Es parteix de la teoria de diversos referents que entenen el patrimoni com a elements identitaris de la societat o de col·lectius concrets d’aquesta i, per tant, com un procés dinàmic. A partir de 15 casos escollits s’exemplifica l’heterogeneïtat del patrimoni edificat i s’exposen els dilemes que aquest presenta.