El presente trabajo ofrece una reinterpretación arquitectónica de la experiencia de Thoreau durante los dos años que vivió en el bosque, narrada en el libro Walden, con el objetivo de repensar la vivienda doméstica contemporánea desde una perspectiva crítica y esencial. A partir de esta vivencia, se cuestiona qué significa realmente habitar: cuáles son las necesidades reales, qué entendemos por confort y cómo se puede vivir de una forma más deliberada, libre de convencionalismos y excesos materiales. El trabajo propone una arquitectura menos cerrada, más atenta al ciclo de las estaciones y al diálogo con el entorno natural, capaz de generar una domesticidad en constante adaptación. El confort, en este marco, no se entiende como un objetivo técnico, sino como una experiencia situada: una relación cambiante entre el cuerpo y el entorno. En esta línea, el texto defiende también la idea de que el disfrute térmico no es solo una cuestión de control, sino una dimensión cultural, visceral y poética, capaz de transformar la manera en que habitamos y proyectamos.

El present treball presenta una reinterpretació en clau arquitectònica de l’experiència de Thoreau durant els dos anys vivint al bosc, narrada al llibre Walden, per repensar l’habitatge domèstic contemporani des d’una perspectiva crítica i essencial. A partir d’aquesta experiència, s’interroga què vol dir realment habitar: quines són les necessitats reals, què entenem per confort i com es pot viure d’una manera més deliberada, lliure de convencionalismes i excessos materials. El treball proposa una arquitectura menys tancada, més atenta al cicle de les estacions i al diàleg amb l’entorn natural, capaç de generar una domesticitat en constant adaptació. El confort, en aquest marc, s’entén no com un objectiu tècnic, sinó com una experiència situada: una relació canviant entre el cos i l’entorn. En aquesta línia, el text defensa també la idea que el gaudi tèrmic no és només una qüestió de control, sinó una dimensió cultural, visceral i poètica, capaç de transformar la manera com habitem i projectem.

This work offers an architectural reinterpretation of Thoreau’s experience during the two years he lived in the woods, as narrated in Walden, in order to rethink contemporary domestic dwelling from a critical and essential perspective. Based on this experience, it questions what it truly means to inhabit: what our real needs are, how we understand comfort, and how one might live more deliberately—free from conventions and material excess. The project proposes a less enclosed architecture, more attentive to the cycle of the seasons and to dialogue with the natural environment, capable of generating a domesticity in constant adaptation. Comfort, in this context, is not understood as a technical goal, but as a situated experience: a shifting relationship between the body and its surroundings. In this vein, the text also argues that thermal pleasure is not merely a matter of control, but a cultural, visceral, and poetic dimension—capable of transforming the way we inhabit and design.