La urgencia por reducir la huella de carbono en la práctica arquitectónica ha hecho proliferar corrientes que promueven preservar lo existente. Algunas han llegado incluso a traspasar la barrera de lo racional, asociando un sentimiento de nostalgia a la totalidad de los edificios sin distinciones. Este contexto ha fomentado el estudio y desarrollo, en más profundidad, de herramientas para el levantamiento de las preexistencias. Se han empezado a considerar las técnicas de escaneo 3D, tradicionalmente utilizadas en topografía y cartografía, como un recurso viable para la recogida de datos del estado actual. Esta tesis estudia la incorporación de gemelos digitales, réplicas virtuales de objetos o espacios reales, en el proceso proyectual tradicional. A lo largo del trabajo se exploran sus virtudes, se reconocen sus limitaciones y se enfatizan aspectos pragmáticos asociados al procesamiento. Los datos capturados mediante el escaneo se estructuran en nubes de puntos: conjuntos de coordenadas tridimensionales con atributos asociados como el color o la precisión. Las point clouds son geometrías que dan mucha información del espacio representado pero son complicadas de procesar y modificar, además de por su composición también por su peso. El quid de la cuestión, y énfasis de este trabajo, reside en la aplicación de estas agrupaciones de puntos en la práctica arquitectónica. El objetivo es aprender a utilizar la nube de puntos como herramienta para proyectar y no sólo como una maqueta virtual inmutable. Finalmente, el trabajo concluye explicando la utilidad de la nube en un caso de estudio concreto: el proyecto de restauración de la sala del Sarcófago en el Pretorio Romano de Tarragona.

La urgència per reduir la petjada de carboni en la pràctica arquitectònica ha fet proliferar corrents que promouen la preservació del que ja existeix. Algunes han arribat fins i tot a traspassar la barrera de lo racional, associant un sentiment de nostàlgia a la totalitat dels edificis sense fer distincions. Aquest context ha fomentat l'estudi i el desenvolupament, amb més profunditat, d'eines pel reconeixement de les preexistències. S'han començat a considerar les tècniques d'escaneig 3D, tradicionalment utilitzades en topografia i cartografia, com un recurs viable per a la recollida de dades de l'estat actual. Aquesta tesi estudia la incorporació de bessons digitals — rèpliques virtuals d’objectes o espais reals — en el procés projectual tradicional. Al llarg del treball s’exploren les seves virtuts, se’n reconeixen les limitacions i s’emfatitzen aspectes pragmàtics associats al processament. Les dades capturades mitjançant l’escaneig s’estructuren en núvols de punts: conjunts de coordenades tridimensionals amb atributs associats com el color o la precisió. Les point clouds són geometries que proporcionen molta informació de l’espai representat, però que són difícils de processar i modificar, tant per la seva composició com pel seu pes. El quid de la qüestió, i l’èmfasi d’aquest treball, rau en l’aplicació d’aquestes agrupacions de punts a la pràctica arquitectònica. L’objectiu és aprendre a utilitzar el núvol de punts com una eina per projectar, i no només com una maqueta virtual inalterable. Finalment, el treball conclou explicant la utilitat del núvol en un cas d’estudi concret: el projecte de restauració de la sala del Sarcòfag al Pretori Romà de Tarragona.

The urge to reduce the carbon footprint in architectural practice has led to a proliferation of currents that promote the preservation of the existing. Some have even gone beyond the rational barrier, associating a sense of nostalgia to the totality of buildings without distinction. This context has encouraged the further study and development of tools for the survey of pre-existing buildings. 3D scanning techniques have begun to be considered, traditionally used in surveying and mapping, as a viable resource for the collection of data on the current state. This thesis studies the incorporation of digital twins, virtual replicas of objects or spaces, in the traditional design process. Throughout the work its virtues are explored, its limitations are acknowledged and pragmatic aspects associated with the processing are emphasized. The data captured by the scan is structured in point clouds: groups of tridimensional coordinates with associated attributes such as color or precision. Point clouds are geometries that provide a lot of information about the represented space but are complicated to process and modify, not only because of their composition but also because of their weight. The crux of the matter, and emphasis of this work, lies in the application of this point clustering in the architectural practice. The objective is to learn how to use the point cloud as a tool to design and not only as an immutable virtual model. Lastly, this paper concludes explaining the utility of the cloud in a specific case study: the restoration project of the Sarcophagus’ room in the Roman Praetorium of Tarragona.