Aquest estudi avalua els efectes d'incorporar la interacció dinàmica sòl-estructura (IDSE) en l'anàlisi del comportament sísmic de ponts, a partir d’un cas pràctic: l’anàlisi del pont sobre el riu Tárcoles, a Costa Rica. Es realitza una avaluació comparativa de tres escenaris: sense considerar la IDSE, considerant la IDSE mitjançant el mètode directe, i considerant la IDSE utilitzant el mètode de la subestructura. El pont analitzat és una estructura de formigó de 341,4 metres de longitud, construïda l’any 1978, fonamentada sobre un terreny tipus B (segons la classificació de l’Eurocodi) i exposada a una amenaça sísmica de falla propera. El pont es recolza sobre diferents tipus de fonamentació (fonaments tipus pou i grups de pilots), fet que el converteix en un cas representatiu per analitzar els efectes de la IDSE. Els resultats indiquen que la inclusió de la IDSE condueix a una resposta estructural més flexible, reflectida en un increment dels períodes modals principals de vibració i una reducció de la demanda sísmica total. Tanmateix, a causa de l’heterogeneïtat en les característiques de les fonamentacions, l’efecte no és uniforme al llarg de l’estructura; alguns elements experimenten reduccions i altres increments en els esforços interns. També s’ha realitzat una anàlisi de sensibilitat, que ha evidenciat que la rigidesa del terreny té una influència significativa sobre la resposta estructural quan es considera la IDSE, tot i que el nivell d’influència específica que experimenta cada element és diferent. S’ha identificat que el mètode directe, tot i ser més detallat, requereix una alta capacitat computacional i una complexitat de modelatge elevada, la qual cosa ha limitat els resultats obtinguts amb aquest mètode. D’altra banda, el mètode de la subestructura, especialment amb molles distribuïdes calibrades mitjançant funcions d’impedància, ofereix una estratègia amb una major aplicabilitat pràctica. No obstant això, per a fonaments tipus pou i pilots, s’ha detec

Este estudio evalúa los efectos de incorporar la interacción dinámica suelo estructura en el análisis del comportamiento sísmico de puentes, a partir de un caso práctico, específicamente el análisis del puente sobre el río Tárcoles, en Costa Rica. Para ello se realiza una evaluación comparativa de tres escenarios: sin considerar la interacción dinámica suelo-estructura (IDSE), considerando la IDSE aplicando el método directo, y considerando la IDSE utilizando el método de la subestructura. El puente analizado es una estructura de hormigón de 341.4 m de longitud, construido en 1978, cimentado sobre un terreno tipo B (según la clasificación de Eurocódigo) y una amenaza sísmica con falla cercana. El puente se encuentra apoyado sobre distintos tipos de cimentación (cimentaciones tipo pozo y grupo de pilotes), lo que lo convierte en un caso representativo para analizar los efectos de la IDSE. Los resultados indican que la inclusión de la IDSE conduce a una respuesta estructural más flexible, reflejada en un incremento de los períodos modales principales de vibración y una reducción de la demanda sísmica total. Sin embargo, debido a la heterogeneidad en las características de las cimentaciones, el efecto no es uniforme a lo largo de la estructura, en tanto que unos elementos experimentan reducciones y otros incrementos en los esfuerzos internos. Se lleva a cabo además un análisis de sensibilidad, que ha evidenciado que la rigidez del terreno tiene una influencia significativa sobre la respuesta estructural cuando se considera la IDSE, pero de igual manera el nivel de influencia especifica que experimenta cada uno de los elementos es distinta. Se identificó que el método directo, aunque más detallado, requiere una alta capacidad computacional y complejidad de modelado, lo cual limitó los resultados obtenidos utilizando este método. Por otro lado, el método de la subestructura, en particular con muelles distribuidos calibrados mediante funciones de impedancia, ofrece una es

This study evaluates the effects of incorporating dynamic soil-structure interaction (DSSI) in the seismic behavior analysis of bridges, using a practical case: the analysis of the bridge over the Tárcoles River in Costa Rica. A comparative assessment of three scenarios is carried out: without considering DSSI, considering DSSI using the direct method, and considering DSSI using the substructure method. The analyzed bridge is a 341.4-meter-long concrete structure, built in 1978, founded on a type B soil (according to Eurocode classification) and subjected to a near-fault seismic hazard. The bridge rests on different types of foundations (caisson foundations and pile groups), making it a representative case to analyze the effects of DSSI. The results indicate that including DSSI leads to a more flexible structural response, reflected in an increase in the main modal vibration periods and a reduction in the total seismic demand. However, due to the heterogeneity of the foundation characteristics, the effect is not uniform along the structure; some elements experience reductions while others show increases in internal forces. A sensitivity analysis was also performed, which revealed that soil stiffness significantly influences the structural response when DSSI is considered. However, the specific level of influence experienced by each element is different. It was found that the direct method, although more detailed, requires high computational capacity and modeling complexity, which limited the results obtained using this method. On the other hand, the substructure method, especially with distributed springs, calibrated through impedance functions, offers a strategy with greater practical applicability. Nonetheless, for caisson and pile-type foundations, there is an identified opportunity for improvement in existing methodologies to estimate impedance functions, aiming for more general applicability.