Anàlisi de processos de fotogrametria amb eines d’IA Resum La fotogrametria és una tècnica de representació mètrica i tridimensional d’objectes i superfícies reals a format digital, que des del segle XIX s’ha anat perfeccionant i ampliant a una gran varietat de camps professionals fins l’actualitat; on s’ha trobat amb la intel·ligència artificial (IA) i està experimentant una transformació del statu quo. Aquesta convergència ha portat noves formes de reproducció 3D al món de la visió per computadora, primer els NeRF i l’any passat els 3DGS que superen els límits tradicionals de la fotogrametria clàssica aconseguint una representació d’avantguarda a partir de qualsevol tipus de material i superfície anteriorment impossible de reproduir, i amb un procés àdhuc més àgil que la fotogrametria. En la present investigació es treballa sobre els 2 mètodes (clàssic més IA) mitjançant les fases de documentació tècnica i aplicacions professionals, experimentació i implementació en un cas real, i el posterior anàlisi sobre beneficis i limitacions de la IA. Per dur a terme aquest anàlisi, s’estudia el mètode tradicional, detallant tècniques complementàries que poden afavorir la fidelitat de les reproduccions i es porta part de la teoria a la pràctica de la mà d’un dels softwares més utilitzats en la indústria. Concretament s’utilitzen un parell d’objectes catalogats com a patrimoni històric que desenvolupen una problemàtica donades les propietats llises i reflectives, per resultat final. De manera paral·lela es fa una cerca sobre les tecnologies que utilitzen la IA en aquest àmbit, una exploració que s’allarga durant tot el transcurs del projecte ja que està en actual i constant evolució. També es passa a una fase posterior de proves amb els mètodes NeRf i 3DGS en que es transita per més d’una plataforma de processat segons l’evolució de la comunitat, i durant la que s’avaluen les possibles aplicacions. Els resultats obtinguts del mètode clàssic treballat amb tècniques complementàries corroboren la teoria de la investigació però no aporten una malla totalment funcional, mostrant problemes de reproducció dels materials complexos, topem amb les limitacions de sempre. Tot i això s’acaba perfeccionant el model amb altres tècniques per usar-lo en el cas pràctic i assolir l’objectiu de tenir un resultat final atractiu. Per la branca innovadora de la IA es troba un aplicació molt interessant a la reproducció d’entorns, pel que es decideix adjudicar un escenari real a les peces treballades i aconseguir la construcció d’un entorn híbrid entre la fotogrametria clàssica i els Gaussian Splats. En conclusió, la integració d’eines d’IA en els processos de fotogrametria donen lloc a reproduccions 3D molt riques en termes tant estèticament com de precisió i reproducció fidedigne. Aquestes troballes suggereixen que l’ús de la IA podria transformar les pràctiques actuals a diversos camps, com el de la digitalització i divulgació del patrimoni històric. En línies de futur molt pròximes s’estima que es podrà gaudir de models híbrids gràcies a l’evolució i implementació d’aquests formats de reproducció 3D a l’abast de tothom.