El Dynamic Mode Decomposition (DMD) és un mètode de reducció de la dimensionalitat que permet analitzar sistemes a partir d'un conjunt de dades preses. Tot i que principalment s'ha utilitzat en el camp de la mecànica de fluids, aquest treball estudia l'efectivitat del mètode per treballar amb dades de vibracions mecàniques. Addicionalment, també s'estudiarà la reducció de la informació necessària per fer funcionar al DMD mitjançant un altre mètode; l'Optimal Sensor Placement (OSP). Per entendre el comportament del DMD i l'OSP, s'ha considerat un sistema senzill conformat per una placa plana amb un costat encastat, estudiant les vibracions produïdes en tres situacions diferents; quan s'aplica una força harmònica, quan es deixa lliure enfront d'un desplaçament inicial i quan rep un impacte. Les dades que descriuen aquestes tres situacions s'han generat computacionalment, i per això també s'ha fet una comprovació experimental per verificar que aquestes són una representació acurada d'un sistema real. Després d'analitzar els resultats obtinguts en aplicar el DMD i l'OSP a les diferents situacions, s'ha arribat a la conclusió que ambdós mètodes són capaços de reconstruir i predir el sistema amb força exactitud. Tanmateix, per aconseguir aquests bons resultats, és necessari fer una bona elecció de dos dels paràmetres que hi intervenen; el rang de truncament i la base universal utilitzada a l'OSP. En conclusió, amb aquest estudi s'ha pogut veure com el DMD i l'OSP tenen un gran potencial dins del camp de la mecànica de vibracions. Tot i que cal continuar la recerca per adaptar aquests mètodes a estructures més complexes, els resultats preliminars són prometedors i indiquen una gran utilitat pràctica.