The informal city arises out of necessity. Settlements on the outskirts of cities where urgency meets the lack of resources and everything ends up materialized in poor constructions. Where architects see amusing solutions, others see the eternal problem of housing; where some see eudaimonia, others see a scarcity of resources; where some see cleverness, others see necessity; and where some see talent, others see misery. What is the informal city to the City? How is it usually treated and who usually treats it in what way? How has this idea evolved as these settlements have become enclosed within the city they once bordered? How is the temporality and volatility of housing seen? And how, self-construction? Does it have anything to do with the architects’ self-construction model? Is the informal city a remedy or rather a residue of something? And finally, “the man who causes the problem, the family that now has to immediately resolve the urgency of their own shelter, what are they like? What do they think? How do they live?”.

La ciudad informal surge de la necesidad. Asentamientos en los límites de las ciudades donde la urgencia se une con la falta de recursos y todo acaba materializado en construcciones improvisadas. Donde arquitectos ven divertidas soluciones, otros ven el eterno problema de la vivienda; donde unos eudemonía, otros, escasez de recursos; donde unos ven ingenio, otros, necesidad y donde unos ven talento, otros, miseria. ¿Qué es a la Ciudad la ciudad informal? ¿Cómo se suele tratar y quién suele tratarla de qué manera? ¿Cómo ha evolucionado esta idea a medida que estos asentamientos han quedado circunscritos en la ciudad a la cual bordeaban? ¿Cómo es vista la temporalidad y volatilidad de la vivienda? ¿Y cómo, la autoconstrucción? ¿Tiene algo que ver con la autoconstrucción de arquitectos? ¿Es la ciudad informal remedio o, más bien, residuo de algo? Y, por último, “l’home que provoca el problema, la família que ha de resoldre ara mateix la urgència del seu propi sostre, com és? què pensa? com viu?”.

La ciutat informal sorgeix de la necessitat. Assentaments als límits de les ciutats on la urgència es troba amb la manca de recursos i tot acaba materialitzat en construccions improvisades. On els arquitectes veuen solucions divertides, altres veuen l'etern problema de l'habitatge; on uns veuen eudemonia, altres, escassetat de recursos; on uns veuen enginy, altres, necessitat i on uns veuen talent, altres, misèria. Què és per a la Ciutat la ciutat informal? Com se sol tractar i qui sol tractar-la de quina manera? Com ha evolucionat aquesta idea a mesura que aquests assentaments han quedat circumscrits a la ciutat que vorejaven? Com es veu la temporalitat i volatilitat de l'habitatge? I com, l'autoconstrucció? Té alguna cosa a veure amb l'autoconstrucció d'arquitectes? És la ciutat informal remei o, més aviat, residu d'alguna cosa? I, per últim, “l'home que provoca el problema, la família que ha de resoldre ara mateix la urgència del seu propi sostre, com és? què pensa? com viu?”.