Aquest document estudia la viabilitat i potencialitats de la utilització de eines basades en intel·ligència artificial generativa amb fins didàctics i especialment d'assistència a la docència. L'estudi es focalitza en l'assignatura de Tecnologia de 4rt d'ESO, i s'avalua la resposta de la intel·ligència artificial en dues temàtiques d'aquesta matèria. La primera d'aquestes és la lògica combinacional i l'àlgebra de Boole, mentre que la segona és el pensament computacional i la programació. Es dissenyen activitats per realitzar a l'aula que versen sobre aquesta temàtica, i en les que s'observen diferents comportaments i resultats. Aquestes activitats es focalitzen en la programació de codi Arduino i en l'elaboració de diagrames de flux. Igualment es fa una valoració per part de l'alumnat, que considera que els ha ajudat a millorar la comprensió de codi, però en general diuen que no és una eina útil per determinar les tasques d'un diagrama de flux. Es creu que és una eina útil però que és important dissenyar tasques molt senzilles i que vagin aportant un aprenentatge incremental. Es valora molt positivament el fet que la gran majoria de la classe, incloent alumnes que no es troben confortables amb la programació, hagin pogut realitzar la pràctica i après conceptes que no havien assolit prèviament.