El presente trabajo constituye un análisis interpretativo multiescalar de la geometría del suelo que da forma a los trazados periféricos del sudeste de la Ciudad de Córdoba, Argentina. La descripción morfológica tiene como objetivo destacar los valores de la estructura subyacente en los fragmentos residenciales suburbanos que, a modo de agregación, conforman la totalidad periférica lejana. La metodología empleada busca mimetizar el modo de crecimiento fragmentario y desarrolla la caracterización morfológica de 28 planteos residenciales de manera individual. Posteriormente, se construyen lecturas integradoras que los reúnen como un conjunto, revelando los retos morfológicos para la rehabilitación del tejido en términos de estructura, composición, ordenación y diseño urbano. La hipótesis plantea que la geometría, como elemento fundamental, produce un modelo de ciudad arraigado en la cultura técnica de optimización del suelo y puede ser una herramienta estratégica para la transformación urbana del ámbito estudiado.

Aquest treball constitueix una anàlisi interpretativa multiescalar de la geometria del sòl que dóna forma als traçats perifèrics del sud-est de la Ciutat de Córdoba, Argentina. La descripció morfològica té com a objectiu destacar els valors de l'estructura subjacent als fragments residencials suburbans que, com a agregació, conformen la totalitat perifèrica llunyana. La metodologia emprada busca mimetitzar el mode de creixement fragmentari i desenvolupa la caracterització morfològica de 28 plantejaments residencials de manera individual. Posteriorment, es construeixen lectures integradores que els reuneixen com a conjunt, revelant els reptes morfològics per a la rehabilitació del teixit en termes d'estructura, composició, ordenació i disseny urbà. La hipòtesi planteja que la geometria, com a element fonamental, produeix un model de ciutat arrelat a la cultura tècnica d'optimització del sòl i pot ser una eina estratègica per a la transformació urbana de l'àmbit estudi

This work constitutes a multiscalar interpretative analysis of the geometry of the land that shapes the peripheral layouts in the southeast of the City of Córdoba, Argentina. The morphological description aims to highlight the values of the underlying structure in suburban residential fragments that, through aggregation, form the distant peripheral totality. The employed methodology seeks to mimic the mode of fragmentary growth and develops the morphological characterization of 28 residential layouts individually. Subsequently, integrative readings are constructed to assemble them as a whole, revealing the morphological challenges for the rehabilitation of the urban fabric in terms of structure, composition, arrangement, and urban design. The hypothesis posits that geometry, as a fundamental element, produces a city model rooted in the technical culture of land optimization and can be a strategic tool for the urban transformation of the studied area.

Award-winning