L’habitatge es tracta d’un bé escàs, insubstituïble i de lenta i costosa construcció. Parlem d’un bé de primera necessitat del qual la seva funció principal és ser habitat, però també és segons en gran part un bé d’inversió. Aquest fet, juntament amb els efectes de l’escassetat d’habitatge degut a la incapacitat de produir-ne suficients, ens porta a un augment de preu mitjà de l’habitatge que cada vegada està més allunyat de la renta mitjana de les llars barcelonines. A partir de l’any 1980 Barcelona registra més sortides que entrades, i es que des de llavors una bona part de la població migra cap a la perifèria. La mobilitat residencial és l’instrument de redistribució de la població a escala metropolitana en el cas de Barcelona. És per això que la Regió Metropolitana de Barcelona i la mateixa ciutat seran els àmbits d’estudi d’aquest projecte. L’objectiu d’aquesta investigació és avaluar la mobilitat residencial intermunicipal des de Barcelona cap a la Regió Metropolitana en funció a l’accés a l’habitatge en els últims anys i els possibles canvis de tendència després de la Covid19. També tracta d’entendre les situacions d’expulsió viscudes per la població migrada de manera forçada i les conseqüències que els comporta a nivell personal.

Treball final del Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona (MBArch). Gestió i Valoració Urbana i Arquitectònica.

Award-winning