En este trabajo se realiza el estudio de la unión entre los carburos cementados (metal duro) con fundiciones de hierro. Se parte de unas probetas que contienen ambos materiales. Tanto la forma de unión entre estos como el proceso en el que se han juntado son las variables consideradas en el estudio, con el objetivo de poder determinar cuál es la mejor configuración. Para ello se realiza un ensayo a flexión a 4 puntos y un ensayo desarrollado a nivel de laboratorio (que no está normalizado), que nos permite observar las cargas máximas que soportan nuestras probetas, organizadas según las varias configuraciones que tienen.

En aquest treball es fa l'estudi de la unió entre els carburs cimentats (metall dur) amb foneries de ferro. Es parteix d'unes provetes que contenen tots dos materials. Tant la forma d'unió entre aquests com el procés en què s'han ajuntat són les variables considerades a l'estudi, amb l'objectiu de poder determinar quina és la millor configuració. Per això es du a terme un assaig a flexió a 4 punts i un assaig desenvolupat a escala de laboratori (que no està normalitzat), que ens permet observar les càrregues màximes que suporten les nostres provetes, organitzades segons les diverses configuracions que tenen.

In this work, the union between cemented carbides (hard metal) and iron foundries is studied. It starts with test tubes containing both materials. Both the form of union between these and the process in which they were joined are the variables considered in the study, with the aim of being able to determine which is the best configuration. For this reason, a 4-point bending test is carried out and a test developed on a laboratory scale (which is not standardized), which allows us to observe the maximum loads that our test pieces can withstand, organized according to the various configurations they have.