Introducció: La cirurgia de cataractes s'ha convertit en la intervenció quirúrgica més comuna a nivell mundial, reemplaçant el cristal·lí per una lent intraocular (LIO). Aquesta cirurgia pot presentar complicacions quan hi ha alteracions corneals, per la qual cosa, en les últimes dècades, s'han anat desenvolupant nous mètodes i càlculs per a la LIO en aquest tipus de pacients. Objectiu: L'objectiu principal és resumir els mètodes actuals per al càlcul de la LIO en casos d'anomalies corneals com són pacients amb queratocon i amb cirurgia refractiva prèvia. Compararem diversos estudis per poder determinar si hi ha un mètode més eficient en ambdues condicions. També compararem els resultats postoperatoris dels estudis de les dues anomalies corneals per determinar si hi ha alguna semblança. Mètodes: Per dur a terme l'estudi, s'ha realitzat una revisió sistemàtica d'articles trobats de forma online a PubMed i a la biblioteca digital de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb accés a revistes indexades de prestigi. Conclusió: Actualment, no hi ha una normativa específica a seguir per al càlcul de la LIO en aquests casos, però estudis recents tendeixen a mostrar que algunes fórmules semblen proporcionar millors resultats. En pacients amb queratocon i depenent de la fase en què es trobi, les fórmules de SRK/T, Barrett Universal II i Kane keratoconus són les més efectives. En el cas dels pacients amb cirurgia refractiva prèvia, els millors resultats els proporcionen les fórmules de SRK/T o Hoffer Q segons la longitud axial de cada pacient. Una conclusió important que s'extreu del treball realitzat és que, en general, els resultats de les fórmules en els casos de queratocons són menys precisos a causa de l'ectàsia corneal i la seva progressiva evolució.

Introducción: La cirugía de cataratas se ha convertido en la intervención quirúrgica más común a nivel mundial, reemplazando el cristalino por una lente intraocular (LIO). Dicha cirugía puede presentar complicaciones cuando hay alteraciones corneales, por lo que, en las últimas décadas, se han ido desarrollando nuevos métodos y cálculos para la LIO en este tipo de pacientes. Objetivo: El objetivo principal es resumir los métodos actuales para el cálculo de la LIO en casos de anomalías corneales como son pacientes con queratocono o previa cirugía refractiva. Compararemos diversos estudios para poder determinar si hay un método más eficiente en ambas condiciones. También, compararemos los resultados postoperatorios de los estudios de ambas anomalías corneales, para determinar si hay alguna semejanza. Métodos: Para realizar el estudio, se ha realizado una revisión sistemática de artículos encontrados de forma on-line en PubMed, y en la biblioteca digital de la Univseristat Politècnica de Catalunya (UPC) con acceso a revistas indezadas de prestigio. Conclusión: Actualmente, no hay una normativa específica a seguir para el cálculo de la LIO en estos casos, pero estudios recientes tienden a mostrar que algunas fórmulas parecen proporcionar mejores resultados. En pacientes con queratocono y dependiendo de la fase en que se encuentre, son SRK/T, Barrett Universal II y Kane keratoconus. En el caso de los pacientes con cirugía refractiva previa, los mejores resultados los proporcionan SRK/T o Hoffer Q según la longitud axial de cada paciente. Una conclusión importante que se extrae del trabajo realizado es que en general los resultados de las fórmulas en los casos de queratoconos son menos precisos debido a la ectasia corneal y su progresiva evolución.

Introduction: Cataract surgery has become the most common surgical intervention worldwide, involving the replacement of the crystalline lens with an intraocular lens (IOL). However, this surgery can present complications when there are corneal abnormalities. As a result, in recent decades, new methods and calculations for IOL in these types of patients have been developed. Objective: The main objective is to summarize current methods for IOL calculation in cases of corneal anomalies, such as patients with keratoconus or previous refractive surgery. We will compare various studies to determine if there is a more efficient method for both conditions. Additionally, we will compare the postoperative results of studies on both corneal anomalies to determine if there are any similarities. Methods: To conduct the study, a systematic review of articles found online in PubMed and the digital library of the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), with access to prestigious indexed journals, was performed. Conclusion: Currently, there is no specific standard to follow for IOL calculation in these cases. However, recent studies tend to show that certain formulas provide better results. For patients with keratoconus, depending on the stage, SRK/T, Barrett Universal II, and Kane keratoconus formulas seem to be more effective. In the case of patients with previous refractive surgery, SRK/T or Hoffer Q formulas provide the best results based on each patient's axial length. An important conclusion drawn from this work is that, in general, the formula results for keratoconus cases are less accurate due to corneal ectasia and its progressive evolution.