El paisaje interviene tanto en el ámbito diario como puntual en las vidas de personas, humanas y no humanas, y en el ambiente general de los ecosistemas que lo constituyen. Por eso tienen una especial relevancia las intervenciones en aquellos paisajes de atributos más duros, aquellos paisajes que no sólo tienen atribuidos sentimientos negativos, sino que muchas veces están acompañados de rasgos característicos que empeoran la calidad de vida por aquellas personas que se relacionan con ellos. El objeto de estudio de esta investigación es éstos a los que llamaremos “otros paisajes”, entendidos como los paisajes del rechazo por los sentimientos negativos que transmiten. El trabajo no trata sólo de estudiar el objeto sino también de encontrar una paleta de herramientas o dispositivos de intervención para la acción de transformación y regeneración paisajística que sea necesaria, para sanar estos paisajes y/o las relaciones de éstos con las personas que entran en contacto con ellos. Para llevar a cabo esto, se analizan diferentes estrategias de intervención, poniendo en foco para el estudio de éstas en algunos casos de estudio. Con estos casos de intervenciones en paisajes degradados u obsoletos, se extraen consideraciones para las intervenciones de este tipo de paisajes, para darles la vuelta y conseguir sanarlos, basándonos en la transformación de la degradación a nuevas oportunidades de calificar el espacio para la gente, la vida, su salud... El paisaje puede dar posibilidad de vincular espacios con sus procesos y dinámicas, haciendo frente a las experiencias de degradación que éste ha sufrido o puede sufrir. Los casos de estudio de intervenciones en “otros paisajes” que se estudian dan prioridad a los procesos metabólicos, las cualidades sociales de los paisajes y la memoria de los “otros paisajes”, creando nuevos paisajes entre lo natural y lo urbano que dan respuesta a las necesidades de los ambientes en los que se encuentran, haciendo así posible su regeneració

El paisatge intervé tant en l’àmbit diari com puntual a les vides de persones, humanes i no humanes, i a l’ambient general dels ecosistemes que el constitueixen. És per això que tenen una especial rellevància les intervencions en aquells paisatges d’atributs més durs, aquells paisatges que no només tenen atribuïts sentiments negatius, sinó que moltes vegades són acompanyats de trets característics que empitjoren la qualitat de vida per aquelles persones que s’hi relacionen. L’objecte d’estudi d’aquesta recerca és aquests a què anomenarem “altres paisatges“, entesos com als paisatges del rebuig pels sentiments negatius que aquests transmeten. El treball no tracta només d’estudiar l’objecte sinó també de trobar una paleta d’eines o dispositius d’intervenció per a l’acció de transformació i regeneració paisatgística que sigui necessària, per tal de sanar aquest paisatges i/o les relacions d’aquests amb les persones que hi entren en contacte. Per tal de portar això a terme, s’analitzen diferents estratègies d’intervenció, posant en focus per a l’estudi d’aquestes en alguns casos d’estudi. Amb aquests casos d’intervencions en paisatges degradats o obsolets, se n’extreuen consideracions per a les intervencions d’aquests tipus de paisatges, per tal de donar-los la volta i aconseguir sanar-los, basant-nos en la transformació de la degradació a noves oportunitats de qualificar l’espai per la gent, la vida, la seva salut... El paisatge pot donar possibilitat de vincular espais amb els seus processos i dinàmiques, fent front a les experiències de degradació que aquest ha patit o pot patir. Els casos d’estudi d’intervencions en “altres paisatges“ que s’estudien donen prioritat als processos metabòlics, les qualitats socials dels paisatges i la memòria dels “altres paisatges”, creant nous paisatges entre el natural i l’urbà que donen resposta a les necessitats dels ambients on es troben, fent així possible la seva regeneració.

Landscape intervenes both on a daily and occasional basis in the lives of people, human and non-human, and in the general environment of the ecosystems that constitute it. For this reason, the interventions in those landscapes with the hardest attributes have a special relevance, those landscapes that not only have negative feelings attributed to them, but that are often accompanied by characteristic features that worsen the quality of life for those who relate to them. The object of study of this research is those that we will call “other landscapes”, understood as the landscapes of rejection due to the negative feelings they transmit. This paper not only tries to study the object but also to find a palette of tools or devices of intervention for the action of transformation and landscape regeneration that is necessary to heal these landscapes and/or the relationships of these with the people who come into contact with them. To carry out this, different strategies of intervention are analyzed, putting the focus for the study of these in some case studies. With these cases of interventions in degraded or obsolete landscapes, considerations are extracted for the interventions of this type of landscapes, to turn them around and get them healed, starting with the transformation of the degradation to new opportunities to qualify the space for people, life, health... The landscape can give the possibility to link spaces with their processes and dynamics, facing the experiences of degradation that it has suffered or can suffer. The case studies of interventions in “other landscapes” that are studied give priority to the metabolic processes, the social qualities of the landscapes and the memory of the “other landscapes”, creating new landscapes between the natural and the urban that respond to the needs of the environments in which they are located, thus making possible their regeneration.