Debido al desarrollo tecnológico y a la creciente conciencia ecológica, han aparecido nuevas tecnologías para incentivar una economía circular dentro del sector de la construcción como es el empleo de matrices cementantes alternativas. Estos nuevos materiales permiten reducir el uso del cemento y ofrecen la posibilidad de reutilizar residuos de otras industrias como es la industria siderúrgica. Dentro de estos residuos sólidos, que actualmente se depositan en vertederos, se encuentran las escorias blancas de acería (LFS) que se pueden emplear como precursor en la formación de matrices cementantes mediante el proceso activación alcalina. Este proceso consiste la formación de un material aglomerante como producto de la reacción entre un material rico en aluminio y silicio (precursor) y una solución alcalina (activador). Este trabajo analiza la influencia de diversos parámetros tales como la composición química, mineralógica y granulométrica de las LFS, y la naturaleza y dosificación del activador sobre el comportamiento a edades tempranas de materiales activados alcalinamente de base LFS. Para ello se llevan a cabo diversos estudios tanto de las LFS anhidras como de las pastas de activación alcalina en estado fresco (tiempos de fraguado, evolución de la temperatura durante la activación, fluidez y retracción inicial) y endurecido (resistencias y evolución de la microestructura). Los resultados obtenidos en la campaña experimental llevada a cabo han permitido demostrar que el parámetro de mayor influencia sobre la resistencia mecánica, tiempos de fraguado y evolución de la temperatura, es la granulometría del precursor. Donde vemos que el desempeño mecánico puede ser hasta 3 veces inferior y los tiempos de inicio y fin de fraguado se pueden aplazar hasta 9 y 10 veces respectivamente para granulometrías sobre 250 μm. Finalmente, parámetros como la mineralogía de las LFS y el módulo del activador influyen en el comportamiento del material en menor grado.

A causa del desenvolupament tecnològic i a la creixent consciència ecològica, han aparegut noves tecnologies per a incentivar una economia circular dins del sector de la construcció com és l'ús de matrius cementantes alternatives. Aquests nous materials permeten reduir l'ús del ciment i ofereixen la possibilitat de reutilitzar residus d'altres indústries com és la indústria siderúrgica. Dins d'aquests residus sòlids, que actualment es dipositen en abocadors, es troben les escòries blanques d'acereria (LFS) que es poden emprar com a precursor en la formació de matrius cementantes mitjançant el procés activació alcalina. Aquest procés consisteix la formació d'un material aglomerant com a producte de la reacció entre un material ric en alumini i silici (precursor) i una solució alcalina (activador). Aquest treball analitza la influència de diversos paràmetres com ara la composició química, mineralògica i granulomètrica de les LFS, i la naturalesa i dosatge de l'activador sobre el comportament a edats primerenques de materials activats alcalinamente de base LFS. Per a això es duen a terme diversos estudis tant de les LFS anhidres com de les pastes d'activació alcalina en estat fresc (temps d'enduriment, evolució de la temperatura durant l'activació, fluïdesa i retracció inicial) i endurit (resistències i evolució de la microestructura). Els resultats obtinguts en la campanya experimental duta a terme han permès demostrar que el paràmetre de major influència sobre la resistència mecànica, temps d'enduriment, i evolució de la temperatura, és la granulometria del precursor. On veiem que l'acompliment mecànic pot ser fins a 3 vegades inferior i els temps d'inici i fi d'enduriment es poden ajornar fins a 9 i 10 vegades respectivament per a granulometries sobre 250 μm. Finalment, paràmetres com la mineralogia de les LFS i el mòdul de l'activador influeixen en el comportament del material en menor grau.

Due to technological development and growing environmental awareness, new technologies have appeared to encourage a circular economy within the construction sector, such as the use of alternative cementitious matrices. These new materials make it possible to reduce the use of cement and offer the possibility of reusing waste from other industries such as the iron and steel industry. Among these solid wastes, which are currently deposited in landfills, are white steel slag (LFS), which can be used as a precursor in the formation of cementitious matrices by means of the alkaline activation process. This process consists of the formation of a binder material as a product of the reaction between a material rich in aluminium and silicon (precursor) and an alkaline solution (activator). This work analyses the influence of various parameters such as the chemical, mineralogical and granulometric composition of the LFS, and the nature and dosage of the activator on the behaviour at early ages of alkaline-activated LFS-based materials. For this purpose, several studies are carried out on both anhydrous LFS and alkaline activated pastes in the fresh state (setting times, temperature evolution during activation, initial flow and shrinkage) and hardened state (strengths and microstructure evolution). The results obtained in the experimental campaign carried out have shown that the parameter with the greatest influence on mechanical strength, setting times and temperature evolution is the granulometry of the precursor. Here we see that the mechanical performance can be up to 3 times lower and the start and end setting times can be postponed up to 9 and 10 times respectively for particle sizes above 250 μm. Finally, parameters such as LFS mineralogy and activator modulus influence the material behaviour to a lesser extent.