En el transcurso de los últimos años se ha observado un cambio en el paradigma en las misiones espaciales. Éstas ya no cuentan sólo con un único satélite que tenga que alcanzar todos los objetivos de una misión. Se reparte la responsabilidad entre diferentes dispositivos que son capaces de comunicarse y compartir recursos para alcanzar tales objetivos. De ese cambio de paradigma nace la necesidad de poder evaluar el comportamiento de las comunicaciones dentro de un FSS. A pesar de la existencia de simuladores y propuestas de emuladores para alcanzar tal objetivo, ninguno de ellos integra las dinámicas de los satélites con sus comunicaciones. En esta tesis, se presentan dos propuestas y la implementación de una de ellas para ampliar las capacidades del canal de comunicaciones del simulador desarrollado por NanoSat Lab de la UPC. Además, siguiendo las líneas del grupo de investigación de Comunicaciones Espaciales de i2Cat también se presenta un test-bed para demostrar la viabilidad de un emulador de contactos de satélites. Pues, como se va a demostrar, el desarrollador de uno como tal no ha sido posible. Por último, se concluirá que ambas partes de esta tesis puedan converger en algún momento combinando así las posibilidades que ofrece el actual simulador con las de un emulador que está en desarrollo.

En el transcurs dels últims anys s’ha observat un canvi en el paradigma de les missions espacials. Aquestes ja no compten només d’un únic satèl·lit que hagi d’assolir tots els objectius d’una missió. Es reparteix la responsabilitat entre diferents dispositius els quals són capaços de comunicar-se i compartir recursos per tal d’assolir tals objectius. D’aquest canvi de paradigma neix la necessitat de poder avaluar el comportament de les comunicacions dins d’un FSS. Tot i l’existència de simuladors i propostes d’emuladors per assolir tal objectiu, cap d’ells integra les dinàmiques dels satèl·lits amb les seves comunicacions. En aquesta tesi, es presenten dues propostes i la implementació d’una d’elles per tal d’ampliar les capacitats del canal de comunicacions del simulador desenvolupat pel NanoSat Lab de la UPC. A més a més, seguint les línies del grup de recerca de Comunicacions Espacials d'i2Cat també es presenta un test-bed per tal de poder demostrar la viabilitat d’un emulador de contactes de satèl·lits. Doncs, com es demostrarà, el desenvolupant d’un com a tal no ha estat possible. Finalment, es conclourà que ambdues parts d'aquesta tesi puguin convergir en algun moment combinant així les possibilitat que ofereix l'actual simulador amb les d’un emulador que està en desenvolupament

Recently, there has been a paradigm shift in space missions. They no longer rely on a single satellite to achieve all the objectives of a mission. Responsibility is shared between devices that can communicate and share resources to achieve these objectives. This paradigm shift has increased the need to assess communication performance within FSS. Despite proposals for simulators and emulators to achieve this goal, none of them integrates the dynamics of satellites with their communications. This thesis presents two proposals and the implementation of one of them to extend the capabilities of the communication channel of the simulator developed by the NanoSat Lab of the UPC. Additionally, following the lines of the i2Cat Space Communications research group, a test bench is also presented to demonstrate the feasibility of a satellite contact emulator. As it will be demonstrated, developing such an emulator has not been possible. Finally, it is concluded that both parts of this thesis may converge. Thus, combining the possibilities offered by the current simulator with those available in the emulator under development.