“Entre espais” se centra sobre todo en explicar la transición espacial entre el espacio público de la ciudad y la atmósfera íntima de la vivienda colectiva desde los espacios intermedios, que cumplen el rol de relacionar las partes y los actores que conforman un proyecto. Uno de los principales objetivos de la investigación es la valoración de los principios básicos del diseño arquitectónico que favorecen a la creación de umbrales, que mejoran la calidad del espacio colectivo y que favorecen a la aparición de estos espacios intermedios de encuentro. Se pone en conocimiento las ideas de Herman Hertzberger y Aldo van Eyck entre otros. Estos arquitectos entienden que la arquitectura reside en lo público y tratan de incentivar las posibilidades de relación de los usuarios, dando nuevos usos a las zonas de transición bajo el concepto de “in-between spaces” teniendo siempre presentes a las personas en la elaboración de sus obras arquitectónicas. A través de estos arquitectos de referencia y del análisis de seis casos de estudio de vivienda colectiva de diferentes autores, se muestran una gran variedad de estrategias que nos serán muy útiles a la hora de desdibujar los límites entre aquello que es público y aquello que es privado y a su vez, potenciar y crear los espacios intermedios.

“Entre espais” es centra sobretot a explicar la transició espacial entre l’espai públic de la ciutat i l’atmosfera íntima de l’habitatge col·lectiu des dels espais intermedis, que compleixen el rol de relacionar les parts i els actors que conformen un projecte. Un dels principals objectius de la investigació és la valoració dels principis bàsics del disseny arquitectònic que afavoreixen a la creació de llindars, que milloren la qualitat de l’espai col·lectiu i que afavoreixen a l’aparició d’aquests espais intermedis de trobada. Es posa en coneixement les idees de Herman Hertzberger i Aldo van Eyck entre d’altres. Aquests arquitectes entenen que l’arquitectura resideix en lo públic i tracten d’incentivar les possibilitats de relació dels usuaris, donant nous usos a les zones de transició sota el concepte de “in-between spaces” tenint sempre presents a les persones en l’elaboració de les seves obres arquitectòniques. A través d’aquests arquitectes de referència i de l’anàlisi de sis casos d’estudi d’habitatge col·lectiu de diferents autors, es mostren una gran varietat d’estratègies que ens seran molt útils a l’hora de desdibuixar els límits entre allò que és públic i allò que és privat i a la vegada, potenciar i crear els espais intermedis.

“Entre espais” focuses above all on explaining the spatial transition between the public space of the city and the intimate atmosphere of collective housing from the intermediate spaces, which complete the role of relating the parts and actors that make up a project. One of the main objectives of the research is the evaluation of the basic principles of architectural design that favour the creation of boundaries, that improve the quality of the collective space and that favour the appearance of these intermediate meeting spaces. The ideas of Herman Hertzberger and Aldo van Eyck, among others, are brought to light. These architects understand that architecture resides in the public sphere and try to encourage the possibilities of user relations, giving new uses to the transition zones under the concept of “in-between spaces”, always keeping people in mind in the elaboration of their architectural works. A wide variety of strategies and the analysis of six case studies of collective housing by different authors are showed by these reference architects. This will be very useful in blurring the boundaries between what is public and what is private and, at the same time, to promote and create intermediate spaces.

Award-winning