Els espais que habitem condicionen fortament les nostres vides i, per tant, els projectes d’urbanisme, arquitectura i disseny que hi ha darrere són responsables de vetllar per totes les persones que els habiten. Al llarg de la història, però, les diverses discriminacions sistemàtiques han alimentat l’oblit de les veus i experiències de molts grups socials, perpetuant la seva opressió. El present treball pretén reivindircar el valor de l’arquitectura, en aquest cas en l’educació i la pedagogia, des de la perspectiva de gènere. Analitza les dinàmiques generades en els patis escolars a conseqüència del patriarcat, on els nens acostumen a ocupar la major part de l’espai en una posició central i protagonista, i les nenes se situen a la seva perifèria amb activitats de caire més tranquil, molt sovint reproduint rols de gènere. La poca oferta, respecte a la varietat de material, jocs, mobiliari i paviments, sovint afavoreix o propicia les activitats realitzades pels nens. Per altra banda, els patis actuals responen a la “necessitat” de desfogar-se durant les hores de classe, en lloc d’aprofitar el joc i el descans com eina d’aprenentatge. Entenent el pati com un espai de vital importància per la integració de valors i la formación d’un pensament crític a través del joc lliure, des de la coeducació es proposa un model de pati reactiu que genera una major diversitat d’espais i activitats per atendre les necessitats de totes les persones partícips a través de la seva implicació en el procés.

Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

Award-winning