Este proyecto se ha llevado a cabo a partir de un estudio bibliográfico, que trata sobre los materiales híbridos compuestos de polímeros conductores bioabsorbibles, biocompatibles y biodegradables. También se estudia cómo evolucionan las aplicaciones biomédicas durante los años. Los polímeros son una clase de biomateriales que se pueden diseñar para satisfacer requisitos específicos de uso final. Se pueden seleccionar según las características clave, como resistencia mecánica, degradabilidad, permeabilidad, solubilidad y transparencia, pero los polímeros disponibles actualmente tienen que alterar sus propiedades superficiales y masivas. En el primer capítulo del proyecto, se hace una introducción sobre los polímeros conductores: qué son, qué aplicaciones tienen, sus propiedades y su evolución histórica. También se han estudiado los polímeros conductores más habituales; poliacetileno, poliofeno, polianilina, el polipirrol y poli (3,4-etilendioxitiofeno) (PEDOT). Seguidamente, se explica sobre los polímeros no conductores con biopropiedades (biodegradables, biocompatibles y bioabsorbibles), para luego hacer un análisis de estos términos y el aprendizaje como afecta a estos biopropiedades en polímeros conductores. Por último, se estudian las aplicaciones biomédicas, sobre todo de los sensores implantables durante los últimos años.

Aquest treball s’ha portat a terme a partir d’un estudi bibliogràfic, que tracta sobre els materials híbrids compostos de polímers conductors bioabsorbibles, biocompatibles i biodegradables. També s’estudia com a evolucionat les aplicacions biomèdiques durant els darrers anys. Els polímers són una classe de biomaterials que es poden dissenyar per satisfer requisits específics d’ús final. Es poden seleccionar segons les característiques clau, com ara resistència mecànica, degradabilitat, permeabilitat, solubilitat i transparència, però els polímers disponibles actualment han de millorar-se alterant les seves propietats superficials i massives. En el primer capítol del projecte, es fa una introducció sobre els polímers conductors: que són, quines aplicacions tenen, les seves propietats i la seva evolució històrica. També s’ha estudiat els polímers conductors més habituals; poliacetilè, politiofè, polianilina , el polipirrol i poli (3,4-etilendioxitiofè) (PEDOT). Seguidament, s’explica sobre els polímers no conductors amb biopropietats (biodegradable, biocompatible i bioabsorbible), per així fer un anàlisis d’aquests termes i després veure com afecta aquestes biopropietats en polímers conductors. Per últim, s’estudia les aplicacions biomèdiques, sobretot dels sensors implantables durant els darrers anys.

This project has been carried out through a bibliographic study, which deals with hybrid materials composed of bioabsorbable, biocompatible and biodegradable conductive polymers. It also studies how the biomedical applications have evolved over the years. Polymers are a class of biomaterials that can be designed to meet specific end-use requirements. They can be selected according to key characteristics, such as mechanical strength, degradability, permeability, solubility and transparency, but currently available polymers have to alter their surface and bulk properties. In the first chapter of the project, an introduction to conductive polymers is given: what they are, what applications they have, their properties and their historical evolution. The most common conductive polymers are also studied: polyacetylene, polyoxymethylene, polyaniline, polypyrrole and poly(3,4-ethylenedioxythiophene) (PEDOT). Next, non-conductive polymers with bio properties (biodegradable, biocompatible and bioabsorbable) are explained, followed by an analysis of these terms and learning how they affect these bio properties in conductive polymers. Finally, biomedical applications are studied, especially on implantable sensors over the last few years.

Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar