Sovint ens trobem amb hospitals que intenten salvar una sèrie de metres quadrats destinats a uns usos amb la prioritat de funcionar de manera eficient que acaben resultant, en la gran majoria, en passadissos infinits i espais foscos amb poc contacte amb la naturalesa, tenint més present que l’única cura de l’enfermetat és la química i deixant de banda el benestar dels principals usuaris d’aquests edificis, les persones malaltes de càncer, en el cas dels hospitals oncològics. Amb aquest treball es desenvolupa una investigació que gira al voltant de la recerca del benestar en espais sanitaris, prenent com a punt de partida l’evolució dels hospitals i l’estudi de referents històrics que van suposar un abans i un després en la concepció d’aquesta tipologia edificatòria. La ciència i els avenços en medicina ens han permès tenir moltes línies de tractament, sobretot químics, per poder fer front a moltes malalties que fins fa pocs anys eren en molts casos mortals. En la part que ens afecta, l’espai pot arribar a tenir un efecte en les persones, tant positiu com negatiu, generant per tant un tractament més holístic estimulant els sentits que, lògicament, té una repercussió física insignificant si es compara amb la medicina. La investigació prèvia, l’anàlisi de diferents casos d’estudi de projectes arquitectònics influenciats pel càncer i l’experiència personal viscuda durant la malaltia, seran la base que portaran a establir una sèrie de criteris que faran de l’experiència arquitectònica una font de benestar per als usuaris, fent que el propi edifici sigui partícip del tractament oncològic i posant les seves necessitats particulars al centre.

Award-winning