El regionalisme es tracta d'una aproximació llatinoamericana divergent de l'arquitectura moderna europea, que té pren importància després de la Segona Guerra Mundial fins als '70. El present treball respon a una recerca de la contra història d'un vessant arquitectònica no estudiada (o no tant en profunditat com la moderna), però que, no obstant això, promou uns valors que tenen vigència en l'actualitat. Les arrels culturals, el material autòcton i les tècniques tradicionals es presenten com a resposta a l'arquitectura global.

El regionalismo se trata de una aproximación latinoamericana divergente de la arquitectura moderna europea, que tiene máximo apogeo tras la Segunda Guerra Mundial hasta los '70. El presente trabajo responde a una investigación de la contrahistoria de una corriente no estudiada (o no tan en profundidad como la moderna), cuyos valores tienen vigencia en la actualidad. Las raíces culturales, el material autóctono y las técnicas tradicionales se presentan como respuesta a la arquitectura global.

Regionalism is a divergent latinamerican approach to modern European architecture, which had its bigger impact after the Second World War until the 1970s. This study aims to show the counter-history of its invisibilized (compared to modern architecture) contribution, which values have interest at current times. The return to the cultural roots, the autochthonous material and the traditional techniques is presented as a response to global architecture.