Les grans metròpolis que hem heretat tendeixen a seguir augmentant la seva densitat oferint edificis cada cop més funcionals i menys socials, per tal d’acollir el màxim nombre de persones obtenint alhora la màxima rendibilitat econòmica. Generalment, aquestes premisses comporten una reducció en la varietat d’espais que l’arquitectura pot plantejar en el recorregut des de l’espai privat fins l’espai públic, és a dir, des de la casa fins el carrer. Al treball que aquí es presenta es pretén recuperar la reflexió sobre la importància que tenen aquests espais de transició en una societat tan individualista com l’actual, ja que potencien el contacte entre persones que no necessàriament comparteixen un mateix espai privat. Aquesta reflexió es fa a través de l’estudi del Barbican, un conjunt residencial de gran escala a Londres, que es va començar a plantejar als anys 50 aplicant algunes de les teories del CIAM i el Team X relacionades amb la manera d’habitar les ciutats. Amb aquest anàlisi del Barbican enfocat al seu complex sistema d’espais públics i comunitaris es busca identificar quines han estat les decisions de projecte que han afavorit al seu èxit. Mentre altres obres coetànies d’habitatge col·lectiu - com el Robin Hood Gardens dels Smithson - han fracassat, el Barbican segueix mantenint un fort esperit de comunitat.

The big metropolis we have inherited tend to keep increasing their density by offering more functional and less social buildings, in order to house the largest number of people with the highest economic return. Generally speaking, these premises imply a reduction in the variety of spaces architecture can provide on the way from the private to public spaces, in other words, from home to the street. This research aims to reflect once again on the discussion about the importance these in-between spaces have in such an individualistic society as the present one, since they stimulate the contact of people who do not necessarily share the same private space. This discussion is made by the study of the Barbican, a large housing estate in London, that began in the 50s, where some of the CIAM and Team X theories related to inhabiting cities were applied. The following analysis of the Barbican is focused on its complex system of public and community spaces and seeks to identify the project decisions that have contributed to its success. While other contemporary housing projects - such as the Robin Hood Gardens - have failed, the Barbican still maintains a strong community spirit.