Durant els darrers anys s’ha observat un fort creixement del consum energètic mundial, on les fonts d’energia no renovables han tingut un gran protagonisme. La contaminació del nostre planeta i els efectes del canvi climàtic han provocat que la societat necessiti solucions energètiques eficients i amb el menor impacte ambiental possible. La indústria és un sector amb un gran consum d’energia en tot el món, plantejant aquest escenari els Eco-Parcs industrials han suposat una possible millora, on basant-se en el concepte de simbiosi industrial diferents indústries poden compartir recursos energètics. La calor residual que generin els seus processos podria ser aprofitada per altres plantes situades en el mateix polígon, augmentant així la seva eficiència energètica. Aquest treball consisteix en desenvolupar una eina informàtica que simuli una xarxa de recuperació de calor residual en un polígon industrial, a partir d’un model general que s’implementa en un llenguatge de modelització algebraica. L’objectiu es trobar la combinació de fluxos d’energia que maximitzin la transmissió energètica de la xarxa. S’ha aplicat el model en un polígon industrial localitzat a la illa de Jurong, on es valora la funcionalitat de instal·lar una possible xarxa que connecti 5 plantes i 2 comunitats residencials de la zona. Seguidament s’estudia un segon cas que incorpora una nova planta al sistema i millora la transmissió total de calor residual, augmentant pràcticament la eficiència energètica demandada de la xarxa a un 50%.