Després de les meves experiències tant a dins com a fora de l’escola he pogut entendre com l’entorn social i cultural pot influenciar directament en la qualitat d’un projecte. Cada arquitecte disposa d’una certa llibertat per decidir quins aspectes de les realitats socials que l’envolten tenir presents al projectar, així com analitzar els seus propis errors un cop l’espai entra en ús. Durant el meu Erasmus a Alemanya vaig tenir l’portunitat d’estudiar com molts grans arquitectes dedicaven tots els seus esforços en el desenvolupament de mètodes analítics. Jan Gehl, Luiz Amorim, Kang Zhao i tants d’altres foren capaços d’analitzar les relacions socials als espais i com s’influenciaven els uns als altres. És per això que durant aquest treball dedico gran part del gruix a estudiar els contextos socials i com aquests es reflectien a l’arquitectura. Em centro en la cuina, ja que és un espai on personalment passo moltes hores i sóc conscient de l’evolució que encara necessita. Perjudicada i oblidada constantment en l’arquitectura d’habitatge, la cuina és un reflex del paper de la dona a la societat. Per tal de fer un anàlisi curós de l’evolució d’aquest espai durant el segle XX, em centraré en edificis d’habitatge obrer i social. Aquests són aquells que millor representen les necessitats socials de cada moment i alhora la forma de pensar de l’època. La intenció de l’estudi és la d’entendre com poden arribar a influir les prioritats socials de l’època en el disseny arquitectònic i arribar a veure com s’han arribat a ignorar les necessitats més bàsiques de les dones al llarg d’aquestes dècades i arribar a plantejar quin paper pot assolir l’espai cuina dins de la societat actual i futura. Així doncs, trio un projecte de cada època que estudio. Hi entro, el dibuixo i analitzo, amb la intenció de comprendre’n tots els detalls. Comparo les diferents cuines i els seus entorns socials i temporals, arribant així a unes pautes que m’imposaré d’ara en endavant.