Xylella fastidiosa es una bacteria que afecta el xilema de las plantes. Ha sido identificado en más de 300 huéspedes vegetales provocando una amplia diversidad de enfermedades en olivos, almendros, viñedos, cítricos y frutales de hueso. Actualmente no hay cura y teniendo en cuenta que la bacteria se encuentra confinada en los insectos vectores o en el material vegetal infectado, toda la atención se centra en el control de los insectos vectores chupadores, el único medio de dispersión de forma natural de que dispone la bacteria. Destaca, en especial, el afrofórido Philaenus spumarius, ya que es considerado el principal responsable de la dispersión de la bacteria en el foco de X. fastidiosa en el sur de Italia, provocando graves consecuencias en olivo, y donde la enfermedad sigue avanzando. A parte de Philaenus spumarius, Neophilaenus sp. también ha sido demostrado como vector del patógeno, aunque parece jugar un papel menor dado el reducido rango de plantes huéspedes. Ante la llevada de la bacteria a las Islas Baleares, se hace más evidente la alta probabilidad de introducción de X. fastidiosa en Catalunya en un período de tiempo cercano. Las dos especies vectoras adquieren la bacteria durante su alimentación en cualquier de los estadios de desarrollo, pero solo el estadio adulto es capaz de transmitirla. Dada esta información, el control de las ninfas de estos vectores será la mejor estrategia para evitar la dispersión del patógeno. En este trabajo se determinó la abundancia relativa de ninfas de P. spumarius y Neophilaenus sp., la fluctuación de la densidad de población en los meses en que se de detectan las formas ninfales y la relación de huéspedes infestados por las dos especies de insectos. El estudio se realizó en cinco localizaciones agrícolas con presencia de cultivos de riesgo (viña y almendro), ubicadas dentro de la zona de riesgo de X. fastidiosa. Paralelamente, se caracterizó el potencial depredador de ninfas de P. spumarius, en condiciones controladas, para diversas especies de artrópodos detectadas en campo. Los resultados de este estudio mostraron una amplia distribución de los insectos vectores. P. spumarius y Neophilaenus sp. Se detectaron en todas las localizaciones estudiadas. P. spumarius se encontraba en mayor cantidad y sobre un mayor número de familias y de especies vegetales que Neophilaenus sp. P. spumarius se encontró una multitud de huéspedes, de los cuales destacan los pertenecientes a la familia de las Asteráceas y a los de ciclo vital hemicriptófito. Por otra parte, Neophilaenus sp. fue observado mayoritariamente en huéspedes de la familia de las Poáceas y en huéspedes de ciclo vital terófito. En relación a la caracterización de potenciales depredadores de ninfas de P. spumarius, cinco familias de arácnidos (Lycosidae, Lyniphiidae, Pisauridae, Thomisidae i Uropsidae) y tres familias de insectos (Reduviidae, Syrphidae i Coccinellidae) mostraron un comportamiento depredador, siendo el arácnido Lyniphiidae, las larvas de Syrphidae y los adultos de Coccinellidae los que tardavan menos en depredar la presa.

Xylella fastidiosa és un bacteri que afecta el xilema de les plantes. Ha estat identificat en més de 300 hostes vegetals provocant una àmplia diversitat de malalties en oliveres, ametllers, vinya, cítrics i fruiters de pinyol, reduint dràsticament la producció i provocant en molts casos la seva mort. Actualment no hi ha cura i, tenint en compte que el bacteri es troba confinat en els insectes vectors o en el material vegetal infectat, tota l’atenció està centrada en el control dels insectes vectors xucladors, l’únic mitjà de dispersió de forma natural del bacteri. Destaca, en especial, l’afrofòrid Philaenus spumarius, ja que es considera el principal responsable de la dispersió del bacteri al focus de X. fastidiosa al sud d’Itàlia, tot provocant greus conseqüències en olivera, i on la malaltia segueix avançant. A més de Philaenus spumarius, Neophilaenus sp. també ha demostrat ser vector del patogen, tot i que sembla jugar un paper menor donat el seu reduït rang de plantes hostes. Davant l’arribada del bacteri a les Illes Balears es fa més evident l’alta probabilitat d’introducció de X. fastidiosa a Catalunya en un període de temps proper. Ambdues espècies vectores adquireixen el bacteri durant la seva alimentació en qualsevol dels estadis de desenvolupament, però només l’estadi adult el pot transmetre. Així doncs, el control de les nimfes d’aquests vectors serà la millor estratègia per evitar la dispersió del patogen. En aquest treball es va determinar l’abundància relativa de nimfes de P. spumarius i Neophilaenus sp., la fluctuació de la densitat de població en els mesos en que es detecten les formes nimfals i la relació d’hostes vegetals infestats per ambdues espècies d’insectes. L’estudi es va realitzar en cinc localitzacions agrícoles amb presència de cultius de risc (vinya i ametller), ubicades dins la zona de risc de X. fastidiosa. Paral·lelament, es va caracteritzar el potencial depredador de nimfes de P. spumarius, en condicions controlades, per diverses espècies d’artròpodes detectades a camp. Els resultats d’aquest estudi van mostrar l’àmplia distribució dels insectes vectors. P. spumarius i Neophilaenus sp. es van detectar en totes les localitats estudiades. P. spumarius es trobava en major quantitat i sobre un major nombre de famílies i d’espècies vegetals que Neophilaenus sp. P. spumarius es va trobar en multitud d’hostes, dels quals destaquen els pertanyents a la família de les Asteràcies i els de cicle vital hemicriptòfit. En canvi, Neophilaneus sp. es va observar majoritàriament en hostes de la família de les Poàcies i en hostes de cicle vital teròfit. En relació a la caracterització de potencials depredadors de nimfes de P. spumarius, cinc famílies d’aràcnids (Lycosidae, Lyniphiidae, Pisauridae, Thomisidae i Uropsidae) i tres famílies d’insectes (Reduviidae, Syrphidae i Coccinellidae) van mostrar un comportament depredador, sent l’aràcnid Lyniphiidae, les larves de Syrphidae i els adults de Coccinellidae els que trigaven menys en depredar la presa.

Xylella fastidiosa is a bacterium that affects plant xylem. It has been identified in over 300 plant hosts causing a wide variety of diseases in olive trees, almond trees, vineyard, citrus and pine fruit trees, dramatically reducing their production and even leading to their death. Nowadays, there is no cure and, given that the bacterium is confined to vector insects or infected plant material, all attention is focused on controlling the sucking vector insects, the only means of natural dispersal of the bacterium. Particularly noteworthy is the Aphrophoridae Philaenus spumarius, as it is primarily responsible for the spread of the bacterium to the focus of X. fastidiosa in southern Italy, with severe consequences for the olive tree, and where the disease continues to progress. In addition to Philaenus spumarius, Neophilaenus sp. has also been shown to be a vector of the pathogen, although it seems to play a less relevant role given its limited host plant range. After the arrival of the bacterium in the Balearic Islands, the introduction of X. fastidiosa in Catalonia becomes more probable in the near future. Both vector species acquire the bacterium during their feeding at any of the stages of development, but only during the adult stage can be transmitted. Therefore, controlling the nymphs of these vectors will be the best strategy to prevent the spread of the pathogen. This paper determines the relative abundance of P. spumarius and Neophilaenus sp. nymphs, the fluctuating population density in the months when nymphal forms were detected, and the ratio of plant hosts infested by both species of insects. The study was performed in five agricultural locations with the presence of atrisk crops (vineyard and almond trees), located within the risk zone of X. fastidiosa. At the same time, the predatory potential of P. spumarius nymphs under controlled conditions was characterized by several species of field detected arthropods. The results of this paper showed the wide distribution of vector insects. Both P. spumarius and Neophilaenus sp. were detected in all the studied locations. On the one hand, P. spumarius was found in larger quantities and in a larger number of families and plant species as well as in a large number of hosts, most notably those belonging to the Asteraceae family and those of the hemicryptophyte life cycle. On the other hand, Neophilaneus sp. was mainly observed in Poaceae family hosts and in therophyte lifecycle hosts. In relation to the characterization of potential predators of P. spumarius nymphs, five families of arachnids (Lycosidae, Lyniphiidae, Pisauridae, Thomisidae, and Uropsidae) and three families of insects (Reduviidae, Syrphidae, and Coccinellidae) displayed predatory behaviour, being the arachnid Lyniphiidae, the larvae of Syrphidae and the adults of Coccinellidae those that took less time in killing the prey.