La majoria d’estratègies per reduir la demanda energètica passen per una millora substancial de la qualitat tèrmica de l’envoltant, un major aprofitament de la radiació solar com a font d’energia gratuïta al hivern, així com una efectiva protecció envers aquesta radiació a l’estiu. Un altre estratègia menys explorada, però que es pots utilitzar en determinats edificis, és seleccionar zones del programa que es puguin aclimatar de forma natural, reduint així la despesa en aclimatar-los per mitjans artificials. Zones com passadissos, distribuïdors,escales, espais de relació i trobada informals poden suposar més d’un 20% de la superfície construïda d’un edifici. Aquest espais estan, avui en dia, generalment climatitzats amb uns paràmetres de confort idèntics als de zones molt més compromeses (aules, despatxos, consultoris..etc). Realitzant una avaluació detallada dels paràmetres de confort d’aquestes zones ens adonem que en molts casos els estem sobre condicionant, i que, atenent a l’activitat que s’hi produirà, la utilització de mitjans passius bioclimàtics permetrien assolir nivells de confort suficients per els estàndards actuals.

Els espais intermedis no climatitzats com a estratègia per aconseguir edificis de consum energètic molt baix. El cas de vil·la Urània 1.Procediment per establir les temperatures de disseny dels espais intermedis