Objectiu: Avaluar la profunditat sagital corneal en pacients amb queratocon en el meridià on es troba l’àpex del queratocon, la qual es tindrà en compte en el disseny i/o adaptació de lents de contacte a usuaris amb aquesta afectació. Mètode: Un total de 52 ulls, 27 ulls amb queratocon incipient i 25 amb queratocon avançat van ser avaluats. Es va identificar la posició de l’àpex del queratocon i es va mesurar el diàmetre corneal i la profunditat de la sagita corneal en el meridià de l’àpex. A més, es van obtenir els valors queratomètrics del radi més corbat i més pla, el Best Fit Sphere, la potència de l’àpex del queratocon i la profunditat de la càmera anterior. Es va realitzar una correlació de la profunditat de la sagita corneal en l’àpex del queratocon amb els demés paràmetres avaluats. Alguns dels paràmetres van ser recollits pel software de l’instrument Pentacam HR, mentre que altres han requerit de càlculs addicionals, basats en mesures manuals amb les eines del propi instrument realitzades en les imatges de Scheimpflug. Resultats: Es va trobar correlació estadística significativa de la profunditat de la sagita corneal en el meridià de l’àpex del queratocon amb el diàmetre corneal (p-value 0.05). A partir del diàmetre corneal i la profunditat de la sagita corneal avaluats, es va proposar una hipotètica caixa de lents de contacte de prova per a casos de queratocon amb un rang de diàmetres de 9.79 mm fins ha 10.77 mm i amb un rang de sagites de 2411.96 m fins 3106.66 m. Conclusions: La posició més freqüent del queratocon es troba en el quadrant temporal inferior, en el meridià de 20°-40° en l’ull dret (27.50% de la mostra) i en el meridià de 120° -140° en l’ull esquerre (24.44% de la mostra). Segons l’estudi realitzat, el diàmetre en el meridià de l’àpex del queratocon és l’únic paràmetre amb suficient capacitat de predicció per a utilitzar com a guia clínic per determinar la sagita.