Les persones amb discapacitat intel·lectual manifesten una major incidència en problemes visuals, ja sigui per errors refractius, anomalies en la funció binocular i acomodativa, o alteracions en la salut ocular. Proporcionar-los ajuda visual és un complement necessari que contribueix a millorar la seva qualitat de vida. Tot i que, l’avaluació optomètrica a aquesta població pot resultar complicada, cal plantejar una actuació personalitzada segons les característiques de cada individu. En el present treball, es recull informació rellevant sobre la discapacitat intel·lectual, així com la prevalença de problemes visuals. A més, es dissenya un protocol d’avaluació optomètrica que es posa en pràctica en un centre de dia especialitzat en l’atenció a adults amb discapacitat intel·lectual i s’aplica a un grup (N=18) que presenta aquesta condició. El repte més freqüent trobat en les revisions visuals, principalment, ha sigut la falta d’atenció i col·laboració, així com la limitació verbal per part dels pacients, ja que el grau de discapacitat intel·lectual de la mostra estudiada era sever en la majoria dels casos (84%). Altres limitacions en l’aplicació del protocol dissenyat han sigut la presència freqüent d’opacitats en els medis oculars i de pupil·les miòtiques dels pacients, ja que han dificultat la determinació dels defectes refractius i la valoració del segment ocular posterior.