En aquest projecte es presenta una comparació entre els algoritmes 0.8 VOC i el “Differential Evolution” per donar resposta a la cerca del punt global de màxima potència en panells fotovoltaics. La comparació s’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi de la resposta en règims que presenten ombres parcials. Aquests règims han estat simulats en emuladors fotovoltaics programats mitjançant Matlab i el Toolbox que incorpora per connectar-se amb els instruments. De la mateixa forma, la lògica dels algoritmes utilitzats s’ha programat amb Matlab. Els règims estudiats, l’estàtic i el dinàmic, són el resultat de la corba I-V que generen un conjunt de 3 panells connectats en sèrie. Aquesta corba s’aconsegueix a partir del model matemàtic dels panells. Els algoritmes empleats s’han determinat per l’alta velocitat de convergència que presenten i per fer el correcte seguiment del punt global de màxima potència quan la instal·lació es veu afectada per ombres parcials. Aquesta última característica és la principal diferència entre els algoritmes estudiats i els que són més utilitzats en l’actualitat com el de Pertorbació i Observació o la Conductància Incremental.