El PGGA és un polímer produït a escala industrial per biotecnologia, d’entre les seves propietats cal destacar que és biodegradable i biocompatible. Gràcies a la seva innocuïtat, nombrosos estudis situen el PGGA com un polímer molt atractiu pel sector químic, alimentari, com a embalatge o formant part de sistemes alliberadors de fàrmacs. Tot i això, el seu ús es veu limitat per diversos factors: és inestable en medis humits i difícilment sintetitzable a gran escala.Durant aquest projecte s’han sintetitzat dos complexos iònics estables de l’àcid poli-(γ-glutàmic) microbià amb dos tensioactius catiònics, un bromur d’alquiltrimetilamoni i un bromur d’alquiltrimetilfosfoni, en ambdós casos amb una cadena alquílica lineal de 18 carbonis, bromur d’octadeciltrimetilamoni i bromur d’octadeciltrimetilfosfoni, 18ATMA·Br i 18ATMP·Br respectivament. Els complexos, àcid poli-(γ-glutàmic)-octadeciltrimetilamoni i àcid poli-(γ-glutàmic)-octadeciltrimetilfosfoni, 18ATMA·PGGA i 18ATMP·PGGA respectivament, s’han sintetitzat en dissolució aquosa per la interacció de la sal sòdica del poliàcid, Na·PGGA, amb els tensioactius catiònics. S’han estudiat les propietats d’aquestspolímers, tant a nivellquímic com tèrmic, mitjançant les tècniques habituals de H-RMN, TGA, DSC i IR. La tècnica espectroscòpia d’infraroig (IR) i de ressonància magnètica nuclear d’hidrogen (H-RMN) ha constatat que els complexos presenten la constitució química esperada. En concret, per H-RMN s’ha evidenciat que s’obtenen amb una composició PGGA:tensioactiu propera a l’1:1, per tant quasi estequiomètrica. En relació a la solubilitat aquests complexos són insolubles en aigua, però sísón solubles en dissolvents orgànics com el cloroform. Mitjançant la calorimetria diferencial d’escombrat (DSC) s’handeterminat les temperatures de fusió i cristal·lització d’ambdós complexos. Estudiant el comportament dels complexos durant diversos processos de cristal·lització isoterma, utilitzant la teoria d’Avrami, s’ha deduït la geometria de creixement dels cristalls que es formen. A partir de l’anàlisi termogravimètrica(TGA) s’ha realitzat un estudi de la descomposició Pág. 2tèrmica dels complexos i s’han relacionat els resultats obtinguts amb el mecanisme de degradació de cadascun dels complexos. Un altre dels objectius del treball ha estat obtenir pel·lícules dels complexos per estudiar-neel comportament en medis aquosos. L’estudi s’ha fet mitjançantespectroscòpia UVprèvia determinació de la longitud d’ona de màxima absorció.Per últim s’han fet assajos per tal d’analitzar les propietats biocides dels tensioactius, el PGGA i els complexos en presència dels bacteris Escherichia Coli i Staphylococcus Aureus. Els complexos han mostrat certa activitat antimicrobiana que podria relacionar-se amb la dissociació dels complexos que es produeixen en aigua. Aquest comportament indica que aquests polímers tenen un potencial interès en aplicacions per embalatge com a recobriments.