Aquest projecte està basat en la feina d’un enginyer de procés dins d’una planta industrial. Concretament, s’explica el procediment d’optimització de l’enriquiment de la llet, una part del procés de producció del iogurt. L’objectiu principal de l’etapa d’enriquiment és el d’ajustar el contingut en proteïna i matèria grassa de la llet just abans de la seva fermentació. En un moment donat, es va canviar la recepta de l’enriquiment del iogurt desnatat, provocant una baixada de rendiment pel que fa a l’ajust de proteïna, que va passar a quedar-se lluny dels límits de qualitat mínims que ha de tenir el producte. Aquesta baixada de rendiment va provocar una pèrdua de temps pel fet d’haver de repetir el procediment i un cost econòmic al haver d’introduir més quantitat d’ingredients. Els mètodes que es van utilitzar per arreglar el problema va ser el cicle de millora contínua o de Deming (PDCA) per determinar els passos a seguir i un disseny factorial per al procediment experimental. Els resultats obtinguts van concloure que, el canvi d’un dels ingredients que s’afegeixen a la llet per a augmentar el seu contingut en proteïna va ser el causant de la baixada de rendiment per la seva incompatibilitat amb l’entorn. Per últim, en la part final del projecte, apareix una segona tasca corresponent a la confecció d’un fitxer en el que es recullen les dades de rendiment dels equips destinats a la pasteurització de la llet. L’objectiu d’aquesta segona part del projecte és la de millorar l’operativa d’aquesta etapa a partir de les dades recollides.