L’objectiu d’aquest article és identificar si les mesures innovadores sobre la DUM (distribució urbana de mercaderies) que estan plantejant les diferents administracions són compatibles amb les relacions econòmiques entre els agents que hi intervenen, i identificar quin grau de millora del sistema actual poden aconseguir. S’analitzen les diferents famílies de mesures d’eco-innovació en la DUM, identificant els punts dèbils i les oportunitats. Finalment, s’analitzen a nivell de resultats dues de les mesures més prometedores, la consolidació de mercaderies i la distribució nocturna, però que plantegen uns reptes organitzatius i de gestió complexos.