L’edifici projectat és un equipament al barri del Poblenou de Barcelona. El solar es situa entre els carrers Marroc i Bilbao i a la mateixa illa que la fàbrica de Can Ricart, complex industrial que actualment ja s’utilitza com a equipament cultural. El programa consisteix en una petita escola d’arts escèniques, una sala d’espectacles amb tots els espais auxiliars necessaris i una cafeteria. El projecte parteix de tres idees bàsiques: - Traces: A l’espai on s’ubica el projecte s’hi llegeixen diferents traces que la història ha anat marcant a través de l’ordenació del seu entorn. La més antiga de les que avui es poden percebre es troba a l’interior de l’illa, amb les alineacions que segueixen les naus de Can Ricart. Les cares que donen façana als carrers rodats (Bilbao i Marroc) i la pròpia cantonada estan marcades per la trama que Cerdà va projectar posteriorment i que els edificis veïns ja segueixen. Aquesta confluència és un dels punts de partida projectuals. El programa interior de l’edifici s’ordena seguint les alineacions de Can Ricart, mentre que el tancament de façana s’alinea, pels carrers Bilbao i Marroc, amb l’eixample. La cantonada es resol amb un buidatge. És al perímetre de l’edifici on, des de l’interior, es fa evident la trobada de les dues petjades de la història al lloc. - Volumetria fabril: Les volumetries de l’entorn són molt variades; per un costat, al sud-oest, hi ha els contundents edificis d’habitatges de PB+6, al sud-est el mur perimetral del Parc Central de Jean Nouvel que va variant la seva altura entre 3 i 6 metres, i al nord-est trobem Can Ricart, amb la clàssica volumetria fabril a base de naus, patis i xemeneies. A més a més hi ha dos edificis veïns per edificar que es preveuen d’habitatge. Pel significat històric i per proximitat de programa, el projecte desenvolupa una volumetria de caràcter fabril. Hi ha la necessitat d’uns grans espais contenidor, que interessa que estiguin aïllats acústicament, i que adoptaran la forma de grans caixes a mode de les grans naus de producció. La resta d’activitats s’ordenen al voltant d’aquestes caixes generant un sòcol continu que donarà una escala més urbana a l’edifici. - Eix: La lectura de la parcel·la, en ser considerada com un espai potencial d’edifici públic, fa evident la presència d’un eix. Aquest neix de la voluntat d’unir dos pols d’atracció de gent. La Diagonal és un dels pols, el sud, que té importància per la quantitat de fluxes de gent que conté. S’entén que l’edifici ha de cridar a les persones que hi circulin a entrar, i ho ha de fer des de la seva façana sud. Per l’altre costat, al pol nord, hi ha Can Ricart que és, i es preveu que segueixi essent, un important espai cultural i, en conseqüència, un atractor de públic. Aquest, però, és més un final de ruta, un objectiu; no cal convertir la cara sud de l’edifici en un reclam sinó en generador d’espai públic. Aquests dos pols generen un flux que el projecte tradueix en un important eix central que quan l’edifici funcioni pot actuar com un carrer cobert. Alhora, l’eix divideix de manera important el programa de l’edifici, fet que interessa per poder sectoritzar les diferents activitats que conté permetent que funcionin de manera independent.