Les tècniques més utilitzades per a la regeneració y reparació del teixit ossi maltret, quan la seva capacitat d’auto regeneració es veu superada pel grau de lesió, tenen grans limitacions. Com per exemple, el rebuig immunològic, les complicacions d’una intervenció quirúrgica, la incapacitat de proporcionar una recuperació total de la funcionalitat del teixit o l’elevat cost econòmic. L’enginyeria tissular, una branca de la bioenginyeria en auge en els últims anys, busca complementar aquestes tècniques y solucionar els seus inconvenients. Dintre de l’àmbit d’investigació de la regeneració òssia, una de les tècniques estudiades és la creació de materials compostos que indueixin la regeneració del teixit al incorporar-les en la zona de la lesió. En aquest projecte s’han sintetitzat nanopartícules d’un vidre de fosfat de calci, modificant diferents paràmetres, amb la finalitat de trobar vies de millora en la seva estructura i funcionalitat a l’hora de formar part, com a fase inorgànica, dels materials compostos que induiran la regeneració del teixit ossi maltret. Per intentar trobar indicis de millora en els materials obtinguts, s’han utilitzat diferents mètodes per a la seva caracterització. Amb aquests mètodes s’han descartat algunes modificacions aplicades ja que no aconseguien cap tipus de millora. Per altra part, amb els resultats obtinguts en altres mostres, encara que no son concloents, sí suggereixen possibles indicis de millora amb els que seguir treballant.