Aquest treball de recerca ha estudiat l’evolució dels costos d’urbanització dels últims vint-icinc anys a Catalunya, mitjançant la comparació de les àrees residencials estratègiques del 2009 amb un estudi realitzat per J. Miró (1988), on s’analitzaven 23 actuacions de l’Institut Català del sòl executades entre el 1980 – 1986. Les àrees residencials estratègiques estan formades per 73 sectors d’urbanització projectats per diferents equips redactors i dirigits per l’Institut Català del sòl a l’any 2009, justament en el punt àlgic dels estàndards urbanístics. En l’evolució dels costos d’urbanització, resulta inevitable no tenir present el fort increment del nivell de vida produït per diferents esdeveniments ocorreguts en el període 1986 - 2009, dels que podríem destacar els següents: la incorporació a la Unió Europea 1986, els jocs olímpics de Barcelona 1992, la introducció de la moneda única a Europa 2002 i la bombolla immobiliària 1999-2006. Precisament, la bombolla immobiliària ha estat un dels factors claus per entendre el fort increment dels costos d’urbanització. El cost de l’habitatge en els darrers vint-i-cinc anys a augmentat més de 13 vegades el seu cost inicial, aquest augment és molt més elevat que el corresponent a l’increment de l’índex de preus al consumidor (IPC), l’increment del nivell vida o l’increment del nivell salarial dels treballadors, tots tres de l’ordre de dues vegades i mitja respecte el 1986. Per altre banda, el fort increment de nivell de vida i la comparació amb estàndards de prestacions de serveis que realitzen la majoria d’estats de la Unió Europea, ha produït que els nivells d’exigència de la ciutadania respecte a la prestació dels serveis urbans de les administracions hagi crescut exponencialment. En aquest marc social, les polítiques portades a terme per l’administració pública en els últims anys respecte a la problemàtica amb el preu de l’habitatge han estat el d’augmentar la qualitat de les infraestructures de serveis urbans i, així, recuperar part de les enormes plusvàlues que generaven el negoci immobiliari. En aquest sentit, es resolia dues problemàtiques de cop, per una banda les exigències de millor servei i per l’altra el finançament d’aquestes infraestructures. Durant aquest estudi s’han identificat les diferents causes que han produït els increment de costos d’urbanització, classificant-los en els següents conceptes: l’augment dels estàndards urbanístics de les xarxes de serveis urbans, la introducció dels conceptes ambientals en la urbanització de l’espai públic, els costos de connexió amb les xarxes generals de les empreses gestores de serveis, els costos de connexió del sector amb la trama urbana del municipi i els costos d’obres especials de les infraestructures dels serveis urbans. Finalment, s’ha analitzat l’evolució de l’ordenació urbana en aquest període per tal d’avaluarne la seva eficiència respecte les infraestructures. Per a tal propòsit s’han estudiat les relacions entre les infraestructures de serveis urbans amb diferents paràmetres urbanístics, comprovant que les noves càrregues urbanes no sempre són equitatives.