Amb l'aprovació del programa de Tampere el 1999 la Unió Europea (UE) va començar a articular una política d'immigració cap a l'exterior, sent prioritaris els països veïns d'Europa oriental en l'establiment de l'agenda en qüestions migratòries. El contingut d'aquesta agenda inclou normes aprovades bilateralment entre la Unió i els països veïns, normes que emanen de règims internacionals i fins i tot normes pròpies del patrimoni de la Unió. Aquest Working Paper analitza sintèticament l'agenda en matèria d'immigració entre la UE i els països veïns d'Europa oriental en funció del tipus de normes que es disposen a adoptar. Per això, s'han d'observar tres subsectors de la política d'immigració (immigració irregular, immigració regular i asil) per a cada un dels tres països de l'àrea amb els que la cooperació ha estat més intensa (Rússia, Ucraïna i Moldàvia). Prova d'això és l'entrada en vigor de sengles acords de readmissió i facilitació de visats entre la UE i aquests països. L'objectiu d'aquest article és elaborar un retrat matisat de l'agenda d'immigració més ambiciosa que la UE ha dissenyat cap a l'exterior. Con la aprobación del programa de Tampere en 1999 la Unión Europea (UE) empezó a articular una política de inmigración hacia el exterior, siendo prioritarios los países vecinos de Europa oriental en el establecimiento de la agenda en cuestiones migratorias. El contenido de dicha agenda incluye normas aprobadas bilateralmente entre la Unión y los países vecinos, normas que emanan de regímenes internacionales e incluso normas propias del acervo de la Unión. El presente Working Paper analiza sintéticamente la agenda en materia de inmigración entre la UE y los países vecinos de Europa oriental en función del tipo de normas que se disponen a adoptar. Para ello, se observarán tres subsectores de la política de inmigración (inmigración irregular, inmigración regular y asilo) para cada uno de los tres países del área con los que la cooperación ha sido más intensa (Rusia, Ucrania y Moldova). Prueba de ello es la entrada en vigor de sendos acuerdos de readmisión y facilitación de visados entre la UE y dichos países. El objetivo de este artículo es elaborar un retrato matizado de la agenda de inmigración más ambiciosa que la UE ha diseñado hacia el exterior.