Com bé afirmava fa dècades Schmölders (1975), no es pot dur a terme una política financera i tributària sense comptar amb l’element humà al qual es dirigeix: els i les contribuents. En aquest sentit, és clau analitzar l’opinió pública fiscal de qualse-vol país per avaluar el seu nivell de cultura fiscal1, així com per assegurar l’èxit de qualsevol decisió a l’entorn del sistema fiscal.