¿Responde la vivienda actual a las necesidades emergentes? Dentro del contexto de Barcelona, se analizan los valores que desprende la casa después de años de tradición. La vinculación con la família, la ha llevado a distribuirse y pensarse según sus propias normas y jerarquías. La evolución de los últimos años, basada en un ritmo de vida acelerado, ha comportado la concepción vital como algo transitorio. Es de esta manera como los compromisos adquiridos, ya sean en el ámbito laboral, personal o material, han perdido consistencia para adaptarse a una situación de cambio recurrente. Esta nueva realidad ha supuesto un desarraigo respecto a la localidad, que se ha visto potenciado por la disgregación de las estructuras familiares clásicas. En este sentido, han aparecido nuevos grupos de persones que , sin vínculo aparente, deciden compartir el lugar donde viven. A pesar de la aparición de proyectos aislados que buscan la manera de resolver aspectos concretos generados por este conflicto, falta una respuesta contundente y global para la adecuación de la casa a las nuevas necesidades surgidas. Se propone un sistema para la revalorización de la vivienda, en base a criterios cualitativos. Éstos, centrados en el estudio de la adaptabilidad, la temporalidad, la colectividad y la horizontalidad, como pilares fundamentales, buscan la manera de crear un sistema para el diseño de pisos que estén en consonancia con las persones usuarias. Para poner en práctica la propuesta, es necesario generar una concienciación colectiva para que la población, ahora sumida en un conformismo immobiliario, sea partícipe de la reivindicación para conseguir una mayor calidad en las viviendas, haciendo que estas den respuesta a las necesidades surgidas en la realidad emergente.

Respon l’habitatge actual a les necessitats emergents? Dins el context de Barcelona, s’analitzen aquells valors que desprèn l’habitatge fruit d’anys de tradició. La vinculació amb la família, l’ha portat a distribuir-se i pensar-se segons les seves mateixes normes i jerarquies. L’evolució dels darrers anys, basada en un ritme de vida accelerat, ha comportat la concepció vital com a quelcom transitori. És d’aquesta manera com els compromisos adquirits, ja siguin en l’àmbit laboral, personal o material, han perdut consistència, per adaptar-se a una situació de canvi recurrent. Aquesta nova realitat ha comportat un desarrelament respecte a la localitat, que s’ha vist potenciat pel trencament de les estructures familiar clàssiques. En aquest sentit, doncs, han aparegut nous grups de persones que, sense vinculació aparent, decideixen compartir el lloc on viure. Tot i l’aparició de projectes aïllats que busquen la manera de resoldre aspectes concrets, generats per aquest conflicte, falta una resposta contundent i global per a l’adequació de la casa a les noves necessitats sorgides. Es proposa un sistema per a la revalorització de l’habitatge, d’acord amb uns criteris qualitatius. Aquests, centrats en l’estudi de l’adaptabilitat, la temporalitat, la col·lectivitat i l’horitzontalitat, com a pilars fonamentals, busquen la manera de crear un sistema per al disseny de pisos que estiguin en acord amb les persones usuàries. Per tal de posar en pràctica la proposta, cal generar una consciència col·lectiva per tal que la població, que està sumida en un conformisme immobiliari, sigui partícip de la reivindicació per a aconseguir una major qualitat als habitatges, fent que aquests donin resposta a les necessitats sorgides a la realitat emergent.

Does current housing respond to emerging needs? Within the context of Barcelona, the values that the house follows after years of tradition are analyzed. The relationship with the family, has led to distribute and think according to their own rules and hierarchies. The evolution of recent years, based on an accelerated rhythm of life, has led to conceiving it as something transitory. It is in this way that the commitments acquired, whether in the workplace, personal or material, have lost consistency to adapt to a situation of recurrent change. This new reality has meant an uprooting from the locality, which has been enhanced by the disintegration of classical family structures. In this sense, new groups of people have appeared who, without apparent link, decide to share the place where they live. In spite of the emergence of isolated projects that seek to resolve specific aspects generated by this conflict, there is a lack of a comprehensive and global response to adapt the house to the new needs that have arisen. A system for the revaluation of housing is proposed, based on qualitative criteria. These, focused on the study of adaptability, temporality, collectivity and horizontality, as fundamental pillars, seek ways to create a system for the design of houses that are in line with the users. To put the proposal into practice, it is necessary to generate a collective awareness so that the population, now immersed in a real estate conformism, is a part of the demand to achieve a higher quality in housing, making them respond to the needs arising in the emerging reality.