Amb la tecnificació i democratització dels dispositius de registre visual la imatge deixa de funcionar com un medi de representació i s'instaura com una eina fortament vinculada al poder. La imatge, en aquest nou context, constitueix un fortdispositiu de subjectivació. En aquest sentit, la imatge-spam, com una projecció del cos estetitzat, opera com a imatge especular generant desitjos mimètics al subjecte. L'aparició de les xarxes socials ha condicionat la creació d'una nova cultura visual en un context d'hipervisibilitat. La imatge adquireix una dimensió performativa que porta a un escenari d'inflació icònica i desinflació imaginària, desencadenant una homogeinització de la mirada. La necessitat de crear una resistència imaginària passa per una funció curativa de les imatges. Es planteja la imatge negativa com una pràctica visual crítica que, a través de l'experimentació de l'estranyament i l'abjecte, permeti l'obertura a altres imaginaris menors, que permetin generar noves formes d'identificació.