Se conceptualiza el abandono escolar prematuro (EAP), se describen sus principales factores de riesgo y se dan a conocer algunas clasificaciones en el contexto del estado español. La metodología consiste en el análisis bibliográfico de los 17 artículos científicos más relevantes a nivel español; se priorizan los más recientes. Se realiza un análisis del abandono escolar prematuro, y de la evolución de los conceptos fracaso escolar, abandono escolar prematuro y desigualdad educativa. A continuación, se estudia la clasificación de los factores de riesgo y su peso. En las Islas Baleares la tasa de abandono escolar en 2020 alcanza el 21,3% y en España esta cifra se sitúa en el 16%. Este hecho convierte a España en el segundo estado de la Unión Europea con la tasa más elevada de abandono escolar prematuro, y en las Islas Baleares en la segunda comunidad autónoma con la tasa más alta de abandono escolar. Entre los principales factores de riesgo destacan las causas endógenas personales (estado de salud, motivación, absentismo, experiencia escolar y resultados académicos); las causas endógenas relacionales (expectativas familiares y capital cultural); las causas exógenas institucionales (clima escolar, dificultades en la transición entre etapas, orientación y atención a la diversidad, inversión en educación) y las causas exógenas estructurales (género, migración y etnia, clase social, contexto socioeconómico). Se explicita la interrelación de los factores y se evidencia que el factor más relevante para prever la AEP es el estatus socioeconómico familiar y el capital cultural familiar; además, se resta importancia a las sinergias del mercado de trabajo. Paralelamente, es imprescindible reducir el abandono escolar prematuro para garantizar los principios de conservación de las opciones, la calidad y el acceso, las bases de la justicia intergeneracional.

Es conceptualitza l’abandonament escolar prematur (EAP), se’n descriuen els principals factors de risc i es donen a conèixer algunes classificacions en el context de l’estat espanyol. La metodologia consisteix en l’anàlisi bibliogràfica dels 17 articles científics més rellevants en l’àmbit espanyol; es prioritzen els més recents. Es fa una anàlisi de l’abandonament escolar prematur, i de l’evolució dels conceptes fracàs escolar, abandonament escolar prematur i desigualtat educativa. A continuació, s’estudia la classificació dels factors de risc i el pes que tenen. A les Illes Balears la taxa d’abandonament escolar l’any 2020 assoleix el 21,3 % i a Espanya aquesta xifra es situa en el 16 %. Aquest fet converteix a Espanya en el segon estat de la Unió Europea amb la taxa més elevada d’abandonament escolar prematur, i a les Illes Balears en la segona comunitat autònoma amb la taxa més alta d’abandonament escolar. Entre els principals factors de risc en destaquen les causes endògenes personals (estat de salut, motivació, absentisme, experiència escolar i resultats acadèmics); les causes endògenes relacionals (expectatives familiars i capital cultural); les causes exògenes institucionals (clima escolar, dificultats en la transició entre etapes, orientació i atenció a la diversitat, inversió en educació) i les causes exògenes estructurals (gènere, migració i ètnia, classe social, context socioeconòmic). S’explicita la interrelació dels factors i s’evidencia que el factor més rellevant per preveure l’AEP és l’estatus socioeconòmic familiar i el capital cultural familiar; a més, es resta importància a les sinergies del mercat de treball. Paral·lelament, és imprescindible reduir l’abandonament escolar prematur per garantir els principis de conservació de les opcions, de la qualitat i de l’accés, les bases de la justícia intergeneracional.

Título, resumen y palabras clave en español y en catalán

Resumen basado en el de la publicación

ESP