This research examines the nature of visual poetry and its educational potential in the processes of teaching and learning reading and writing in primary education. The first part looks into the internal and external logic of visual poetry, its cultural, historical and technical characteristics, and a knowledge goal is provisionally defined, which is then analyzed as a teaching and learning goal. It reviews the historicist approaches to visual poetry; it examines the definitions that have been established especially regarding its intermedia nature, and also the most interesting definitions that have been made by visual poets themselves. Following on from this, there is a historical overview of this poetic form, focusing mainly on the Western European tradition and on Catalonia from the twentieth century onwards. The second part of the thesis is the empirical research that justifies, applies and interprets the description and analysis of a didactic sequence of a teacher in a classroom in year two of primary education within the methodological and theoretical framework of contemporary research on specific didactics. Above all, it uses the theoretical foundations of comparative didactics and clinical methodologies. Based on close and participatory observation and an all-encompassing analysis of educational action, some interpretations are compared with the overall framework of knowledge of language and literature didactic. Hence the intrinsic cultural value of visual poetry is claimed as a catalyst to encourage the improvement of the reading and writing skills itself, while this teaching goal also serves as a pretext to consider and purpose new ways of teaching and learning reading and writing, in a richer and more complex way, especially in the field of critical literacy, creativity and intermediality

Aquesta investigació es planteja la naturalesa de la poesia visual i el seu potencial didàctic en els processos d’ensenyament-aprenentatge de la lectura i l’escriptura a Educació Primària. La primera part investiga la lògica interna i externa de la poesia visual, els seus trets culturals, històrics i tècnics i es delimita provisionalment un objecte de saber, el qual a continuació s’analitza com a objecte a ensenyar i objecte ensenyat. Es revisen les aproximacions històriques a la poesia visual; s’examinen les definicions que s’han fixat sobretot en el seu caràcter intermedial i també les definicions més interessants que n’han fet els mateixos poetes visuals. A continuació es fa una síntesi històrica d’aquesta forma poètica, centrant-se sobretot en la tradició europea occidental i, a partir del segle xx, a Catalunya. La segona part o recerca empírica justifica, aplica, i interpreta la descripció i anàlisi d'una seqüència didàctica d'una mestra en una aula de cicle inicial d’Educació Primària, dins del marc metodològic i teòric de les investigacions contemporànies en didàctiques específiques, servint-se sobretot dels fonaments teòrics de les didàctiques comparades i les metodologies clíniques. A partir de l'observació atenta i l’anàlisi global de l'acció didàctica, se n’extreuen unes interpretacions que es confronten amb el marc global del saber de les didàctiques de la llengua i la literatura. Així, es reivindica el valor cultural intrínsec de la poesia visual com a revulsiu per fomentar la lectura i l’expressió escrita per se però alhora aquest objecte d’ensenyament serveix de pretext per reflexionar i proposar noves formes d’ensenyar i aprendre la lectura i l’escriptura de forma més rica i complexa, sobretot en l'àmbit de la literacitat crítica, la creativitat i la intermedialitat.

Bei dieser Untersuchung wird die Frage über die visuelle Poesie und deren didaktischem Potential bei den Bildungs- und Lernprozessen beim Lesen und Schreiben in der Grundschule aufgeworfen, die diese Fähigkeiten in ihrem gesamten Umfang zu Beginn des 21. Jahrhunderts nach sich ziehen.