[cat] Aquesta tesi té com a marc geogràficocultural l’illa d’Eivissa, la més gran de les Pitiüses, i la segona de les Balears en nombre d’habitants i la tercera en extensió. El tema fonamental de la tesi és la relació entre les persones i les plantes a l’illa i el saber que la societat illenca té sobre noms, usos i gestió de la biodiversitat vegetal, tant pel que fa a les plantes silvestres (autòctones i al·lòctones) com a les cultivades, amb especial atenció, dins de les darreres, a les races locals, i també als agroecosistemes tradicionals en què són conreades. En primer lloc, als inicis de la tesi, vam dur a terme una cerca bibliogràfica sòlida per a conèixer el que s’havia treballat sobre el tema a l’illa, en el marc d’un estudi que pretenia presentar l’estat de la qüestió de l’etnobotànica a les Illes Balears, al qual vam aportar les dades de la pitiüsa major. A partir d’això, segonament s’ha dut a terme un estudi etnobotànic general de l’illa -el primer que s’hi duu a terme de manera extensiva-, amb entrevistes a 101 informants, que han proporcionat reports de noms i usos de 251 tàxons de plantes a nivells específic i infraespecífic, pertanyents a 71 famílies botàniques. Pel que fa a usos, 76 tàxons han estat reportats com a medicinals, 157 com a alimentaris i 107 amb usos d’altres menes. En tercer lloc, s’ha parat especial atenció en les plantes cultivades, i, especialment, les races locals, tant en la prospecció etnobotànica general com en la que s’ha efectuat, amb entrevistes específiques a 68 informants, per a estudiar els diversos tipus d’horts familiars tradicionals eivissencs i l’agrobiodiversitat que contenen. Hi hem identificat 99 espècies pertanyents a 33 famílies, amb 204 races locals esmentades pels informants. Tant l’inventari general com el de caire agronòmic permeten conservar el saber tradicional associat a les plantes eivissenques i, en bona mesura, les plantes mateixes. Vitis vinifera, amb vora un 9% dels reports, és la planta cultivada més citada i per això n’hem dut a terme algunes recerques específiques sobre la vinya. En quart lloc, hem realitzat una estimació de la mida del genoma, per citometria de flux -la primera en material de l’espècie pitiús, balear i espanyol-, en accessions de vinya d’Eivissa i de Formentera, amb la qual cosa vam detectar un cert grau de variabilitat intraespecífica, però no diferenciació interinsular. Finalment, en cinquè lloc, hem caracteritzat amb una prospecció etnobotànica i, després, aproximacions ampelogràfica i genètica (microsatèl·lits), accessions pitiüses de vinya, i hem pogut establir sinonímies i altres fenòmens entre races i detectar-ne algunes fins ara no descrites i tipificades. Amb aquesta tesi, l’etnobotànica eivissenca se situa entre les extensament estudiades al món i s’ha aprofundit importantment en la caracterització d’una de les seves plantes més emblemàtiques, la vinya.

[eng] Abstract This thesis is geographically and culturally framed within Eivissa/Ibiza, the largest of the Pityusic and the second in the Balearic Islands in terms of population while being the third in extension. Its fundamental theme is the relationship between people and plants on the island and the knowledge that the local society holds regarding the names, uses, and management of plant biodiversity. Special attention is given to local varieties and traditional agroecosystems. At the beginning of the thesis, we conducted a comprehensive bibliographic search to understand the existing work on the subject on the island, aiming to assess the state of ethnobotany in the Balearic Islands. Subsequently, a general ethnobotanical study of the island was carried out -the first extensive study of its kind- involving interviews with 101 informants who provided information on names and uses of 251 plant taxa at specific and infraspecific levels, belonging to 71 botanical families. Concerning uses, 76 plant taxa have been reported as medicinal, 157 as food, and 107 with other uses. Thirdly, attention has been dedicated to cultivated plants, particularly local varieties, in the general ethnobotanical survey and in specific interviews with 68 informants, aimed at studying traditional Eivissa/Ibiza’s family gardens. We identified 99 species belonging to 33 families, with 204 local varieties. Vitis vinifera, cited in nearly 9% of reports, is the most mentioned cultivated plant, thus we particularly studied it. Fourthly, we conducted an estimation of genome size through flow cytometry - the first in Pityusic, Balearic, and Spanish material- in Ibiza and Formentera vineyard accessions, revealing a certain degree of intraspecific variability but no interisland differentiation. Finally, we characterized Pityusic vine accessions through ethnobotanical surveys, followed by ampelographic and genetic (microsatellites) approaches, establishing synonymies and other phenomena among varieties and identifying some previously undescribed and non-typified ones. With this thesis, Eivissa/Ibiza's ethnobotany finds its place among deeply studied subject worldwide, notably delving into the characterization of one of its most emblematic plants, the vine

Programa de Doctorat en Biodiversitat