[cat] Introducció: Aquesta tesi investiga la relació entre el control executiu (CE) i el rendiment escolar en l’alumnat preadolescent amb dificultats del llenguatge. Parteix de la constatació clínica i educativa que els alumnes amb Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL) i amb dificultats de lectura (DL) presenten un rendiment acadèmic inferior al seus companys sense dificultats i mostren alteracions en processos cognitius vinculats a l’aprenentatge. El treball desenvolupa una anàlisi integrada de com el control inhibitori i la memòria de treball visoespacial es manifesten en aquesta població i com les pràctiques educatives inclusives i una intervenció aplicada a l’aula poden influir en el rendiment i en les habilitats lingüístiques. Objectius i hipòtesis: L’objectiu general va ser analitzar el desenvolupament de les funcions executives (FE) i la seva relació amb el rendiment escolar en alumnat amb TDL i amb DL. Es van plantejar objectius específics per: (1) estudiar longitudinalment el desenvolupament del control inhibitori en TDL enfront del desenvolupament típic (DT); (2) analitzar els canvis longitudinals en la memòria de treball visoespacial en adolescents amb TDL en contrast amb infants amb DT; (3) avaluar l’associació entre les pràctiques escolars inclusives i el rendiment acadèmic d’escolars amb dificultats lingüístiques; i (4) valorar els efectes d’una intervenció a l’aula centrada en el control inhibitori sobre la inhibició, la memòria fonològica i la fluïdesa verbal. Les hipòtesis principals preveien un menor rendiment en inhibició i memòria de treball en el grup amb TDL en comparació amb els companys amb DT, un efecte compensador de les pràctiques inclusives sobre el rendiment acadèmic i millores en FE i habilitats lingüístiques després de la intervenció a l’aula, especialment en el grup amb TDL. Resultats: Els estudis van mostrar que l’alumnat amb TDL va obtenir rendiments inferiors tant en control inhibitori com en memòria de treball visoespacial respecte dels seus iguals amb DT; aquesta diferència només es va mantenir longitudinalment en la memòria visoespacial. Les pràctiques inclusives analitzades es van associar amb efectes positius moderats en el rendiment acadèmic de l’alumnat amb DL, però no van compensar la bretxa acadèmica observada en l’alumnat amb TDL. Finalment, la intervenció a l’aula dirigida a la inhibició no va produir canvis significatius en les mesures d’inhibició, però sí que es van observar millores significatives en la memòria fonològica a escala global. Discussió: Els resultats confirmen la presència de dificultats en la memòria de treball fonològica i visoespacial, així com en la inhibició, en l’alumnat amb TDL, així com la persistència d’algunes d’aquestes dificultats al llarg del temps. A més, l’eficàcia parcial de les pràctiques inclusives suggereix que, tot i que aquestes mesures poden beneficiar l’alumnat amb DL, la seva capacitat per compensar dèficits relacionats amb el llenguatge oral és limitada. La intervenció breu implementada a l’aula va mostrar efectes potencialment transferibles sobre habilitats lingüístiques, com la memòria fonològica, però no sobre la inhibició, cosa que suggereix que podrien ser necessaris entrenaments més intensius, específics o multinivell per modificar la inhibició en aquest context. Conclusions: La memòria de treball i certs aspectes del control inhibitori resulten rellevants per comprendre millor les diferències en el rendiment escolar entre l’alumnat amb TDL/DL i els DT. Les pràctiques inclusives de caràcter generalista no són suficients per eliminar la bretxa entre l’alumnat amb TDL i els seus companys; cal complementar la inclusió amb programes específics que incorporin intervencions sobre les FE (dissenyades i dosificades segons el perfil) dins d’un marc multinivell. Es recomana aprofundir en intervencions més llargues i en estudis amb major potència mostral per determinar quina durada, intensitat i components són efectius per millorar la inhibició i afavorir el rendiment acadèmic de l’alumnat amb dificultats del llenguatge.

[spa] Introducción: Esta tesis investiga la relación entre el control ejecutivo (CE) y el rendimiento escolar en el alumnado preadolescente con dificultades del lenguaje. Parte de la constatación clínica y educativa es que los alumnos con Trastorno del Desarrollo del Lenguaje (TDL) y con dificultades de lectura (DL) muestran un rendimiento académico inferior al de sus pares sin dificultades y presentan alteraciones en procesos cognitivos asociados al aprendizaje. El trabajo desarrolla un análisis integrado de cómo el control inhibitorio y la memoria de trabajo visoespacial se comportan en esta población, y de cómo las prácticas educativas inclusivas y una intervención aplicada en el aula pueden afectar el rendimiento y las habilidades lingüísticas. Objetivos e hipótesis: El objetivo general fue analizar el desarrollo de las funciones ejecutivas (FE) y su relación con el rendimiento escolar en alumnado con TDL y con DL. Se plantearon objetivos específicos para: (1) estudiar longitudinalmente el desarrollo del control inhibitorio en TDL frente a desarrollo típico (DT); (2) analizar cambios longitudinales en la memoria de trabajo visoespacial en adolescentes con TDL en contraste con pares con DT; (3) evaluar la asociación entre prácticas escolares inclusivas y el rendimiento académico de escolares con dificultades lingüísticas; y (4) valorar los efectos de una intervención en el aula centrada en el control inhibitorio sobre inhibición, memoria fonológica y fluidez verbal. Las hipótesis principales previeron un menor desempeño en inhibición y memoria de trabajo en el grupo TDL en comparación con sus iguales con DT, un efecto compensador de prácticas inclusivas sobre rendimiento académico y mejoras en CE y habilidades lingüísticas tras la intervención en el aula, especialmente en el grupo TDL. Resultados: Los estudios mostraron que el alumnado con TDL obtuvo rendimientos inferiores tanto en la tarea de control inhibitorio como en las medidas de memoria de trabajo visoespacial respecto a sus pares con DT; únicamente se mantuvo esta diferencia longitudinalmente en la memoria visoespacial. Las prácticas inclusivas analizadas se asociaron con efectos positivos moderados en el rendimiento académico del alumnado con DL, pero no compensaron la brecha académica observada en el alumnado con TDL. Finalmente, la intervención en el aula dirigida al control inhibitorio no produjo cambios significativos en las medidas de inhibición, pero sí se observaron mejoras significativas en memoria fonológica a nivel global. Discusión: Los resultados confirman la presencia de dificultades en la memoria de trabajo tanto fonológica como visoespacial y la inhibición, en alumnado con TDL y la persistencia de algunas de esas dificultades a lo largo del tiempo. Además, la eficacia parcial de las prácticas inclusivas sugiere que, si bien estas medidas pueden beneficiar al alumnado con DL, su capacidad para compensar déficits relacionados con el lenguaje oral es limitada. La intervención breve implementada en el aula mostró efectos potencialmente transferibles sobre habilidades lingüísticas, como la memoria fonológica, pero no sobre la inhibición, lo que sugiere que entrenamientos más intensos, específicos o multinivel podrían ser necesarios para modificar la inhibición en este contexto. Conclusiones: La memoria de trabajo y ciertos aspectos del control inhibitorio, resultan relevantes para comprender mejor las diferencias en rendimiento escolar entre alumnado con TDL/DL y sus pares. Las prácticas inclusivas generalistas no bastan para eliminar la brecha entre el alumnado con TDL y sus pares; es necesario complementar la inclusión con programas específicos que integren intervención sobre FE (diseñados y dosificados según el perfil) dentro de un marco multinivel. Se recomienda profundizar en intervenciones más largas y en estudios con mayor potencia muestral para determinar qué duración, intensidad y componentes son efectivos para mejorar la inhibición y favorecer el rendimiento académico del alumnado con dificultades del lenguaje.

[eng] Introduction: This thesis investigates the relationship between executive control (EC) and academic achievement in preadolescent students with language difficulties. It stems from clinical and educational evidence showing that students with Developmental Language Disorder (DLD) and those with reading difficulties (RD) exhibit lower academic performance than their peers without difficulties and display alterations in cognitive processes associated with learning. The dissertation provides an integrated analysis of how inhibitory control and visuospatial working memory function in this population, and how inclusive educational practices and a classroom-based intervention may influence academic performance and linguistic skills. Objectives and hypotheses: The general objective was to examine the development of the executive functions (EF) and their relationship with academic achievement in students with DLD and with RD. Specific aims were formulated to: (1) longitudinally study the development of inhibitory control in DLD compared to typically developing (TD) peers; (2) analyze longitudinal changes in visuospatial working memory in adolescents with DLD in contrast with TD peers; (3) assess the association between inclusive school practices and the academic performance of students with language difficulties; and (4) evaluate the effects of a classroom-based intervention focused on inhibitory control on inhibition, phonological memory, and verbal fluency. The main hypotheses predicted lower performance in inhibition and working memory in the DLD group compared to their TD peers, a compensatory effect of inclusive practices on academic achievement, and improvements in EF and linguistic abilities following the classroom intervention, particularly in the DLD group. Results: The studies showed that students with DLD performed worse than their TD peers both in the inhibitory control task and in visuospatial working memory measures; this difference persisted longitudinally only for visuospatial memory. The inclusive practices examined were associated with moderate positive effects on the academic performance of students with RD, but they did not compensate for the academic gap observed in students with DLD. Finally, the classroom intervention targeting inhibitory control did not yield significant changes in inhibition measures, but significant improvements were observed in phonological memory at the overall level. Discussion: The results confirm the presence of difficulties in working memory—both phonological and visuospatial—as well as in inhibition in students with DLD, and the persistence of some of these difficulties over time. Moreover, the partial effectiveness of inclusive practices suggests that although these measures may benefit students with RD, their capacity to compensate for oral language–related deficits is limited. The brief classroom intervention showed potentially transferable effects on language-related skills, such as phonological memory, but not on inhibition, indicating that more intensive, targeted, or multilevel training may be necessary to modify inhibition in this context. Conclusions: Working memory and certain aspects of inhibitory control are relevant for better understanding the differences in academic performance between students with DLD/RD and their peers. General inclusive practices are not sufficient to close the gap between students with DLD and their classmates; inclusion must be complemented with specific programs that incorporate FE-focused intervention (designed and adjusted according to individual profiles) within a multilevel framework. Further research should explore longer interventions and studies with greater statistical power to determine which duration, intensity, and components are effective for improving inhibition and supporting academic achievement in students with language difficulties.

Doctorat en Educació